La missió Gaia, amb participació catalana, aconsegueix dades rellevants sobre la Via Làctia

La missió Gaia, que pretén detallar la cartografia estel·lar de la Via Làctia i de la qual s’encarrega l’Agència Espacial Europea, ha donat a conèixer alguns dels seus avenços més importants. D’entre ells, en destaquen el mig milió de noves estrelles al cúmul estel·lar més gran i massiu de la nostra galàxia, Omega Centauri, l’observació de 380 quàsars i la posició definida de més de 150.000 asteroides excepcionals.

El satèl·lit Gaia compta amb la presència d’un grup d’experts liderat per Carme Jordi, Xavier Luri i Francesca Figueras, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). De fet, Gaia va llançar-se a l’espai el desembre de 2013 i el grup català ja hi era, en els seus primers passos.

Els nous resultats de la missió exposen que el mapa estel·lar d’Omega Centauri suma 500.000 noves fonts, que s’han revelat gràcies a un mode d’observació molt sofisticat. D’aquesta manera, ha generat un mapa complet a gran escala amb les dades al detall.

Gaia també ha identificat 381 quàsars la llum dels quals podria veure’s afectada per lents gravitacionals, una de les derivades més rellevants de la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein. I durant la missió també s’han definit les posicions de 156.823 asteroides amb una precisió desconeguda fins al moment. Aquests han estat vistos amb el Gaia Data Release DR3, però el DR4 podrà, en el futur, duplicar el nombre d’asteroides estudiats i completarà el conjunt amb cometes i satèl·lits planetaris.

La missió Gaia ja ha publicat tres paquets de dades i permet l’accés a una visió innovadora i multidimensional de la Via Làctia. És per això que és una missió capaç de redefinir les bases de l’astronomia, fins i tot en àrees de l’astrofísica i la cosmologia.

La missió espacial Gaia revoluciona la comprensió de la Via Làctia