L’egarenc Xavier Álvarez, un mètode propi en la instal·lació de plaques fotovoltaiques

El catedràtic de l’Escola Universitària en Elasticitat i Resistència de Materials, investigador del grup de recerca CatMech i professor de l’ESEIAAT de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Xavier Álvarez, ha desenvolupat una metodologia pionera per a fer els càlculs d’instal·lació i cimentació dels pilots a les plataformes que aguanten les plaques fotovoltaiques de 120 megaparcs solars.

Es tracta d’instal·lacions ubicades a ciutats d’Europa, Àsia, Amèrica, Oceania i l’Orient Mitjà i, entre totes elles, sumen 4.000 MW de potència instal·lats sobre 3.500 hectàrees de terreny. El mètode que ha desenvolupat Álvarez es basa en l’estudi geotècnic del terreny i el coneixement de la normativa de cada país. Però hi suma l’ús d’un software en obert d’origen australià, que calcula els desplaçaments horitzontals i verticals dels pilots, les forces i les càrregues de residència última abans de la fallida. En l’últim pas, es dissenya un full de càlcul pioner que integra tots els anteriors.

Un dels projectes més ambiciosos on hi ha participat Xavier Álvarez és a Dubai, al megaparc fotovoltaic més gran del món, i que té 1.054 MW de potència. Aquí, hi ha fet els càlculs de la cimentació dels pilots sustentadors de les plaques solars. La cimentació és, de fet, clau en la construcció d’aquest tipus de parcs.

D’altres rellevants han estat els de Bokamoso i Greenspan, a Sudàfrica (120 MW) i, Valdesolar, a Badajoz (2.64 MW); Pizarro, a Cáceres (590 MW); Miramundo, a Cádiz (50MW) i les Quinientas, a Jerez (110 MW).