
Il·lustració artística d’un forat negre supermassiu al centre d’una galàxia [Foto: NASA/JPL-Caltech / IEEC]
Aquesta és una troballa poc habitual, i és que fins ara només s’havien registrat casos a l’univers local, 13.600 milions d’anys després del Big Bang, i s’ha publicat a The Astrophysical Journal Letters. L’estudi on hi ha participat l’IEEC ofereix una mostra de set galàxies més llunyanes que la majoria de casos, d’entre 10.000 i 6.000 milions d’anys després del Big Bang.
Segons les dades amb què es comptava fins ara, els forats negres supermassius tenen masses de més d’un milió de sols i cada galàxia té un forat negre supermassiu al centre. Les galàxies nanes haurien de tenir forats negres de massa intermèdia de menys d’un milió de sols.
L’estudi ofereix una mostra de set galàxies més llunyanes que la majoria de casos, d’entre 10.000 i 6.000 milions d’anys després del Big Bang
Fa uns 20 anys, es van localitzar centenars de forats negres de massa intermèdia en galàxies nanes de l’univers local gràcies al seu nucli galàctic actiu. La troballa d’ara és especialment significativa perquè es creu que les galàxies massives i els seus forats negres supermassius creixen en tàndem i la d’ara demostra que els forats negres han crescut més ràpidament que les seves galàxies amfitriones.
Els investigadors d’aquest projecte, entre els quals hi ha Mar Mezcua, de l’IEEC, ha fet simulacions de forats negres de massa intermèdia i descobrir que una part d’aquests forats negres hagin evolucionat en supermassius.