![](https://espai.media/wp-content/uploads/IEEC-web-1.jpg)
[Foto: John A.Paice]
D’entre el més destacable d’AT2021lwx, la seva durada i els telescopis amb què va trobar-se han estat el més rellevant. La primera, perquè va allargar-se durant més de tres anys, quan la mitjana de les supernoves és d’uns quants mesos.
En el segon aspecte, l’equip va detectar-la gràcies a la Zwicky Transient Facility (Califòrnia, Estats Units) i es va recollir posteriorment pel Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides, amb seu a Hawaii. A banda, va completar l’observació amb el Telescopi Neil Gehrels Swift, el New Technology Telescope i el Gran Telescopi Canàries.
L’equip de científics pretén recopilar més dades sobre l’explosió, però de moment atribueix la seva causa a què un núvol extremadament gran de gas o pols s’hagi desviat de la seva òrbita al voltant del forat negre i hi hagi quedat atrapat.
Aquesta recerca es presenta l’article Multiwavelength observations of the extraordinary accretion event AT2021lwx, de P. Wiseman et al., inclosos L. Galbany, T. Müller-Bravo i Claudia Gutiérrez, i que s’ha publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society el 12 de maig de 2023.