Michael Donaldson durant l’entrevista a l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
El comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson, ha donat els detalls de la feina que ha fet el consistori de la capital catalana en impulsar la digitalització i els riscos i les oportunitats que se’n deriven. Ho ha fet en una entrevista a Línia on ha explicat quin és el dia a dia en clau digital de la Ciutat Comtal i quins reptes es presenten.
Des de la seva arribada el 2019 a l’ajuntament, ha observat l’evolució i els guanys que s’han fet en material digital. “En l’últim mandat, Barcelona ha estat escollida per l’ONU per ser la seu de l’Internet de les Coses, és a dir, la tecnologia per connectar qualsevol objecte a la xarxa; s’han fet moltes coses i la marca Barcelona, en termes tecnològics, és un referent al món”, ha apuntat. Malgrat això, i tot i que la ciutat és capdavantera en alguns aspectes, demana prudència.
La digitalització arran de la pandèmia ha crescut arreu, també a Barcelona, i Donaldson ha explicat que el consistori ha fet un treball extra per a transformar molts dels tràmits que es fan amb l’administració en virtuals. “Pot semblar menor, però significa un canvi estructural important”, ha apuntat, i ho ha relacionat amb un perill que se’n deriva, la bretxa digital.
“Tenir 20 anys i ser nadiu digital no et fa alfabet digital”
Aquest és un fenomen contra el qual l’ajuntament lluita i ha subratllat que no resideix només en persones de més de 75 anys, sinó que també n’hi ha, de joves. “Tenir 20 anys i ser nadiu digital no et fa alfabet digital. A la Barcelona del Mobile World Congress també hi ha exclusió digital”, ha reblat.
Sobre la participació de l’Ajuntament de Barcelona en un repositori d’algoritmes on hi prenen part vuit ciutats europees, el comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern ha exposat que serà una eina per a orientar les famílies i ciutadans sobre les ajudes que poden rebre.
Segons Donaldson, es tracta de “donar d’una manera proactiva la informació sobre les ajudes; per fer-ho, la ciutadania ens ha de donar accés a les seves dades i ha d’entendre que nosaltres les utilitzarem per oferir serveis públics”. A més, destaca que la gestió d’aquestes dades té prop d’un 100% de fiabilitat.
