L’astronauta de la NASA, Terry Virts, a l’auditori de CosmoCaixa de Barcelona [Foto: Espai Mèdia]
El nord-americà va haver d’esperar 10 anys a viatjar en la primera missió espacial. Durant aquest temps va haver de formar-se per afrontar el repte de l’espai. “L’entrenament és la part més rellevant”, va recalcar. Així va aprendre a pilotar avions de reacció, lliçons de supervivència, nocions de primers auxilis, i fins i tot, aprendre a tallar el cabell d’una de les seves companyes de l’expedició: “va ser el més difícil de tot”, va bromejar.
Durant la xerrada, Virts va explicar al detall la seva experiència com a comandant de l’Expedició 43, que va passar-hi dos-cents dies. De la vida diària d’un astronauta en òrbita, va assegurar que “es triga moltes setmanes a aprendre com es viu dins la nau espacial”, sobretot per adaptar-se a la ingravidesa i a fer-ho tot amb les mans. I va subratllar que “és vital fer exercici a l’espai perquè el dèficit de gravetat fa que perdis capacitat òssia i muscular del cos”.
Viatjar a l’espai és, segons l’astronauta nord-americà, “mentalment esgotador, però meravellós”
De la missió espacial, Virts va recalcar que “la missió espacial és científica”. Prova d’això és que durant la seva estada va realitzar uns 250 experiments. “No soc científic, soc pilot. A l’espai es fa molta exploració” i va afegir que “el més important per un astronauta no és ser un expert en tot, sinó aprendre-ho tot de forma molt ràpida”. Viatjar a l’espai és, segons Virts, “mentalment esgotador, però meravellós”.
De la seva estada en òrbita, Virts va compartir amb els assistents -que van quedar bocabadats- una selecció de la munió de fotos que va fer des d’una perspectiva privilegiada. Des de tifons, huracans, tempestes elèctriques, aurores astrals i boreals. Així, va confessar que “veure l’univers t’omple d’humilitat”.
A través de les imatges l’astronauta nord-americà va posar èmfasi en el canvi climàtic que pateix el planeta. “Des de l’espai no s’observa el canvi climàtic” -va dir-, però sí que es visualitza la contaminació atmosfèrica (a la Xina i l’Índia) i la desforestació dels boscos (a l’Amazones). “Cal posar-hi fil a l’agulla”, va denunciar.
Foto: Espai.Mèdia
L’ESPAI, UNA PASSIÓ MOLT PREMATURA
La passió de Virts per l’astronomia va ser molt prematura. “Amb només 4 anys tenia un llibre de cartó entre les mans de la missió Apolo. La meva habitació era plena de pòsters de coets i llançadores espacials, un d’ells de l’F-16 que uns anys més tard vaig tenir la sort de ser-ne pilot”, va explicar.
Virts, que és coronel de les forces aèries dels Estats Units, va ser el pilot més jove de la història de la NASA. “Molts dels meus amics no ho van aconseguir perquè mai ho van arribar a intentar. D’això he après que intentar-ho pots assolir els teus somnis”. En el seu cas va ser arribar a ser astrònom. “L’espai enganxa”, va reblar.
El cicle “Mirades des de l’espai” de CosmoCaixa tindrà continuïtat el 8 de novembre amb una xerrada sobre el descobriment dels púlsars, la història d’una de les troballes més importants per a la física a càrrec de Jocelyn Bell Burnell, doctora en Física per la Universitat de Cambridge.
