A Europa vivim en un context caracteritzat per un nivell alt de tecnologia, no només digital. Avui dia, els desenvolupaments tecnològics de tots els àmbits científics permeten que la nostra societat funcioni, tot i que no en siguem conscients. El nostre entorn és determinat per aparells, eines i altres objectes que hem pensat, dissenyat, creat, descobert, o inventat. Hem de recordar que vivim en un context en el qual el sector de la tecnologia digital determina l’esfera de la transformació, entesa com a canvi en la nostra manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, de desplaçar-nos i, en definitiva, la manera com ens organitzem. Però també tenim a l’abast tecnologies no digitals que afecten l’estructura de la nostra societat. No aprofundiré més en aquesta idea, però ho vull esmentar per trencar amb l’imaginari de què “tecnologia” és exclusivament aquella que és digital.
Perquè aquest entorn determinat per les tecnologies, que en principi ens fan la vida més senzilla, funcioni, és necessari comptar amb una ciutadania que vulgui i sigui capaç de fer-les servir. Però també cal que la tecnologia sigui accessible per a la ciutadania per garantir una societat justa, equitativa i democràtica. Ara bé, com podem fer per apropar la tecnologia a la ciutadania? És una pregunta complexa que s’està abordant des de diferents esferes: centres de recerca, administracions, empreses, centres educatius i entitats socials. Tots aquests actors han impulsat, des dels inicis de la Internet, l’apropament de la tecnologia a la ciutadania.
Aquest apropament ha de partir del que és particular. Així s’ha fet amb les transformacions de les empreses i de les organitzacions, on els casos d’èxit han progressat gràcies a un estudi previ i a processos de cocreació per identificar les necessitats estratègiques i operacionals de les persones. Per això, les empreses es (pre)ocupen per generar serveis i productes tecnològics pensats des de la mirada de les usuàries, amb l’objectiu que els acceptin i els puguin fer servir.
Per tant, aquest context ens podria fer pensar que l’apropament de les tecnologies a la ciutadania hauria de seguir la mateixa fórmula. L’exemple són els diferents casos d’èxit de Punts TIC repartits pel territori català. Com ho fan els Punts TIC per millorar la vida de la ciutadania a la qual donen servei? El primer pas és avaluar les necessitats del seu entorn per poder dissenyar serveis adaptats al seu context. Casos com el de l’SmartCentre Santa Bàrbara, Punt Òmnia de Tortosa, Punt la Florida, o la Mina, entre altres, són casos d’èxit de l’apropament de les tecnologies a la societat, i cada cas és particular. Cada punt ofereix activitats diferents i les ofereix de diferents maneres. Aquesta diversitat entre Punts TIC és el reflex de la diversitat de la societat, i, per tant, de com la tecnologia i l’adaptació de la tecnologia no és universal.
“L’èxit per tal que la tecnologia arribi a la ciutadania passa perquè es tingui en compte la seva visió per al disseny de la mateixa i es creïn els canals adequats per acostar-la”
Podríem dir que hi ha dos elements elementals perquè els Punts TIC siguin una porta d’entrada a la tecnologia per a la ciutadania. El primer element és l’espai. Disposar d’un lloc físic amb eines i tecnologies destinades a la ciutadania, incloent-hi ordinadors amb diferents sistemes operatius, màquines d’impressió 3D, ulleres de realitat virtual o drons és essencial. El segon element són les persones dinamitzadores. Sense elles no seria possible que la porta sigui la correcta. Com passa a la pel·lícula de Pixar ‘Monstruos S.A.’, les persones dinamitzadores adapten i fan possible que els Punts TIC siguin rellevants pel seu entorn a partir de la generació d’activitats i processos innovadors que faciliten l’accés a la tecnologia.
Per acabar, cal mencionar altres espais referents en l’apropament de la tecnologia a la ciutadania. Es tracta dels living labs, o laboratoris d’innovació social digital, que ofereixen un espai d’experimentació obert on la ciutadania pot fer les seves pròpies innovacions, independentment de la complexitat o grau de maduresa de la tecnologia. La clau d’aquests espais també passa per la dinamització que fan les persones i per la metodologia living lab, que implementa processos de cocreació per abordar reptes que preocupen a les persones que participen en aquests laboratoris.
Aquest concepte de living lab no és recent, però sí que ho és la seva implementació. L’impacte d’aquests és tan potent que ja podem trobar experiències d’experimentació oberta a municipis, museus, escoles, instituts, biblioteques, Punts TIC o universitats.
Així doncs, l’èxit per tal que la tecnologia arribi a la ciutadania passa perquè es tingui en compte la seva visió per al disseny de la mateixa i es creïn els canals adequats per acostar-la. I, en el cas de l’apropament de tecnologies més complexes, requereix l’involucrament de la ciutadana per prendre la tecnologia com una part pròpia amb la qual experimentar per resoldre els seus reptes gràcies a les metodologies dels laboratoris d’innovació social digital.
Carla Brito és gestora de projectes d’Innovació Social Digital a la Fundació i2CAT
