D’aquí uns anys serem conscients de la magnitud de la notícia. Que el nostre país compti aviat amb el primer computador quàntic del sud d’Europa és d’una importància extraordinària. Un projecte al capdavant del qual tindrem a la investigadora catalana Alba Cervera-Lierta, fet que afegeix dues consideracions de gran importància: el reconeixement del talent format al país i un pas més en la lenta, encara, normalització en la presència de dones als espais de direcció dels grans projectes tecnològics. Fins fa uns anys, la cursa pels grans supercomputadors se centrava en una combinació de nous microxips més eficients i en grans quantitats d’aquests connectats. Japó, la Xina, Estats Units i Europa lluitaven per posicionar-se al capdamunt d’un rànquing que any rere any veia baixar un equipament per la renovació o millora de la competència.
De fa uns anys, n’ha sorgit una altra, que va més enllà de la velocitat de càlcul -que també- si no la mateixa concepció de la informàtica i la comunicació que hem conegut en les darreres dècades: la fabricació d’ordinadors quàntics que siguin plenament operatius. D’ordinadors que funcionen no «millor», sinó d’una manera ben diferent dels que tenim dins del mòbil o al portàtil, i estan cridats a ser els grans protagonistes de la gestió del «big data» a partir de la intel·ligència artificial. De com treballar volums de dades impressionants per extreure’n coneixements precisos o decisions automatitzades i en molt poc de temps. I no només això, com ara comentarem.
Aquest futur computador quàntic ens hauria de permetre situar Barcelona com la capital de les tecnologies quàntiques del sud-europeu, amb l’efecte multiplicador que això suposaria en l’àmbit de la recerca i investigació punta, com del creixement d’un ecosistema d’empreses tecnològiques de referència internacional
La Xina i els Estats Units porten molt de temps i diners en aquesta fita i Europa va adonar-se que si no volia quedar descavalcada de la cursa, havia d’espavilar-se. És des d’aquesta preocupació que va sorgir el 2016 el «Quantum Manifesto. A New Era of Technology» que va reclamar als estats membres de la UE i a la mateixa Comissió Europea un gran esforç inversor «per moure els avenços en les tecnologies quàntiques del laboratori a la indústria». I just un any més tard es presentava al Mobile World Congrés la Quantum World Association, amb seu a Barcelona. I la cosa no es va quedar pas aquí.
Catalunya no s’ho ha estat mirant des de fora, sinó que hi ha posat el coll. No només el Barcelona Supercomputing Center (ordinador Mare Nostrum) sinó l’Institut de Ciències Fotòniques, ICFO, fa molt de temps que hi treballen. Si no, no entendríem el context que explica el perquè aquest gran projecte es farà aquí. Fa just un any es constituïa el hub QuantumCAT que uneix universitats, centres de recerca i investigació i empreses en l’impuls de projectes que portin la tecnologia quàntica a aplicacions industrials de primer nivell.
De la mateixa manera que és clau que Catalunya pugui dotar-se d’un potent hub de l’audiovisual -el projecte Catalunya Media City, aquest futur computador quàntic ens hauria de permetre situar Barcelona com la capital de les tecnologies quàntiques del sud-europeu, amb l’efecte multiplicador que això suposaria en l’àmbit de la recerca i investigació punta, com del creixement d’un ecosistema d’empreses tecnològiques de referència internacional.
No és només velocitat de càlcul, sinó la protecció de les dades
Ni en sóc especialista ni és aquest espai per a la divulgació científica. En tot cas, em permeto dos apunts per al lector que desconeix què és tot això de la computació quàntica i la seva importància crítica per als governs i per al món econòmic i financer. El primer és sobre la seva unitat de càlcul. No és el famós bit i el càlcul binari de zeros i uns, sinó el qbit que és 0 i 1 a l’hora. Sí, sí parlem del famós gat de Schrödinger que podia estar viu o mort en un mateix instant.
Per entendre’ns, passem de càlculs fets amb variables físiques ben simples: o 1 o 0, a variables abstractes que només són factibles en el món subatòmic, en el món quàntic. Això traslladat al càlcul, suposa multiplicar exponencialment la capacitat d’ordinadors basats en qbits respecte als que coneixem avui dia, i posa en escac els sistemes actuals de protecció de dades, l’encriptació informàtica basada en la factorització de números de moltes xifres. Per tant, la importància dels ordinadors quàntics no és només la seva capacitat i alta velocitat per resoldre càlculs de molta complexitat, sinó de donar seguretat a les dades. Als milions d’operacions bancàries, financeres i de tota mena que es fan cada hora.
I el segon va també de ciberseguretat. El mateix funcionament dels ordinadors quàntics fa que quan es produeix qualsevol intervenció, aquesta ocasiona una alteració del seu procés de càlcul, cosa que faria immediatament detectable qualsevol intent d’un hacker a piratejar o alterar les dades que s’estiguin gestionant o transmetent. Fer de les comunicacions telemàtiques unes operacions totalment segures és, i serà encara més, un factor d’alt interès estratègic, tant per al sector públic com el privat. Un futur sistema de transmissions quàntiques mundial sobre el qual, ara fa pocs mesos es va acordar posar en marxa una prova pilot, entre Castelldefels (ICFO) i l’Hospitalet de Llobregat (CTTI).
Parafrasejant la coneguda dita, Catalunya serà (també) quàntica o no serà.
Daniel Condeminas és consultor en comunicació
