Recordo com si fos ahir el meu primer encontre amb Estònia, un moment que va marcar l’inici d’una fascinació per aquest petit país del Bàltic. Va ser fa uns vint anys, a l’oficina de Tallinn a Brussel·les, on Tonu Karu, el seu director en aquell moment, em va guiar a través de projectes innovadors que buscaven finançament europeu. Un d’aquests projectes em va captivar especialment: la possibilitat de pagar els bitllets del transport públic mitjançant SMS. Avui dia, per alguns pot semblar una idea passada, però en aquella època -amb el meu Nokia 6200 a la mà- em va semblar revolucionària. Aquell dia vaig descobrir, gràcies a Karu, un país que apostava decididament per la innovació i les noves tecnologies. Com ell mateix deia: “Després de la independència, nosaltres no teníem petroli, ni or, i no podíem competir amb vosaltres com a destinació turística perquè no tenim sol: aleshores varem creure que el millor era invertir en formar a la nostra gent en l’àmbit tecnològic”.
Pocs mesos després, Estònia es va convertir en el primer país del món a permetre que els seus ciutadans votessin en unes eleccions des de casa a través d’Internet. En aquells comicis locals, poc més de 9.300 persones van exercir el seu dret a vot, representant menys del 2% de l’electorat. En contrast, en les eleccions més recents de l’any passat, més del 51% dels sufragis es van emetre electrònicament; superant per primera vegada els vots en paper a les urnes.
El sistema d’i-vote d’Estònia és fascinant: les eleccions se celebren habitualment un diumenge, però el vot electrònic està disponible des del dilluns anterior fins al dissabte a la nit. Durant aquesta setmana, els electors poden modificar el seu vot tantes vegades com desitgin: com deia un amic: “si el candidat que has votat ha dit alguna bestiesa durant la setmana, pots canviar el vot”. I si decideixen acudir al col·legi electoral el diumenge, el vot que comptarà serà el de l’urna i no l’electrònic.
“És fonamental que països com Andorra o Catalunya aprenguin de l’experiència estoniana: invertir en tecnologia, simplificar la burocràcia i promoure la inclusió digital”
D’aquí pocs dies es celebrarà el desè aniversari de la posada en marxa del programa d’e-Residency d’Estònia, una idea que els va posar molt per davant de qualsevol competidor d’Europa i del món. L’objectiu d’aquest programa fou el de proporcionar una identitat digital als emprenedors globals per facilitar la creació i gestió de negocis a Estònia. Així doncs, l’e-Residency permet als no-estonians l’accés als serveis d’aquest estat, com ara la creació d’empreses, la banca, el processament de pagaments i la fiscalitat gràcies a una targeta intel·ligent que et permet signar documents.
Desenes de milers de persones -empresaris, nòmades digitals, comunicadors, etc.- van decidir fer-se e-Residents d’Estònia per poder desenvolupar els seus negocis, tant a dins com a fora dels seus països, tenir accés a l’espai únic europeu i moltes altres avantatges malgrat no poder mai tenir el dret de residir físicament al país Bàltic. En aquests deu anys, el nombre d’e-residents ha augmentat significativament al llarg dels anys, amb més de 112,700 persones que han obtingut l’estatus d’e-Resident.
Segons les dades facilitades per les mateixes autoritats estonianes, el programa ha permès la creació de més de 30,200 empreses a Estònia, facilitant l’accés al mercat europeu per a emprenedors de tot el món. A més, destaquen les contribucions econòmiques del programa, incloent els 64,3 milions d’euros en ingressos fiscals generats per empreses d’e-residents només al 2023. Les previsions és que el 2025 aquesta jove república assolirà els 100 milions d’euros en taxes que revertiran en beneficis pels ciutadans.
El programa d’e-Residency ha posicionat Estònia com un líder mundial en govern digital i ha creat oportunitats sense precedents per a emprenedors globals, la majoria d’aquests treballant en el món de la comunicació de manera directa o indirecta. I no només això: els responsables del programa no deixen d’innovar: una de les novetats més destacades previstes és la introducció de l’e-Residency mòbil per al 2027, que millorarà l’accessibilitat i la comoditat del programa.
“La capacitat d’Estònia per atreure emprenedors globals ha establert un precedent per a d’altres nacions que busquen modernitzar els seus serveis públics i fomentar l’emprenedoria”
A casa nostra molts emprem l’IdCat per poder accedir a serveis públics en línia permetent realitzar diferents tràmits i gestions que ofereixen moltes administracions públiques, tant catalanes com estatals, així com signar documents electrònicament. Aquest certificat, talment com el que s’obté amb el programa e-Residency, hom es pot identificar amb un nivell substancial de seguretat, reconegut i adequat a la normativa europea actual i es pot obtenir a la majoria d’ajuntaments i entitats locals del país. I des de fa uns anys també hom pot fer servir el servei d’IdCat Mòbil.
A mesura que celebrem el desè aniversari del programa d’e-Residency d’Estònia, és més evident que mai que aquest petit país ha aconseguit transformar-se en un far d’innovació digital a Europa i a tot el món. La seva capacitat per atreure emprenedors globals no només ha generat un impacte econòmic significatiu al país, sinó que també ha establert un precedent per a d’altres nacions que busquen modernitzar els seus serveis públics i fomentar l’emprenedoria.
Amb la nostra rica cultura emprenedora i una infraestructura digital ja ben desenvolupada, hom podria obrir la porta a aquesta oportunitat de seguir un camí propi en aquest sentit. Implementar un sistema similar, ambiciós i adaptat a les necessitats locals podria no només atraure talent i inversions internacionals, sinó també reforçar la seva posició com a hub tecnològic a Europa.
A mesura que ens endinsem en un futur cada vegada més digitalitzat, és fonamental que països com Andorra o Catalunya aprenguin de l’experiència estoniana: invertir en tecnologia, simplificar la burocràcia i promoure la inclusió digital són passos clau per construir un ecosistema empresarial resilient i innovador. I no només això: invertir en tecnologia, a més, és invertir en formació i en llocs de treball de qualitat i de valor afegit i, sobretot, invertir en futur. Si Estònia ha demostrat que és possible transformar limitacions en oportunitats, es pot fer el mateix, obrint les portes a un nou horitzó d’emprenedoria i col·laboració global.
Josep Solano és corresponsal d’El Punt Avui a l’Àsia i al Pacífic
