El llegat de Pierre Curie

En els darrers anys he recollit noms, dades, vivències i anècdotes que tenen, com a protagonistes, les propietàries del 50% del talent que ha fet que la nostra vida sigui molt més amable, i tenim el seu llegat a tocar dels nostres dits, cada dia. I que m’agradi descobrir i destacar aquestes fites, de “les meves” dones, no vol dir que no reconegui, admiri i valori tot el que ens han deixat homes inventors, científics, creadors i creatius. Els valoro molt, però no en parlo tant d’ells perquè ja surten als llibres de text i a les pel·lícules. Ja són coneguts i reconeguts. Però hi ha un home del qual sempre m’agrada parlar (i parlar bé), que és en Pierre Curie, perquè va protagonitzar un fet que ens ha canviat la vida… Potser no era conscient de la metxa que prenia en aquell moment, però l’ona expansiva de la seva acció encara ens mou, gairebé 125 anys després.

I ens hem de remuntar a 1901, quan Pierre Curie rep la nominació de la recentment creada Acadèmia Nobel, per rebre un guardó excepcional per la seva contribució a la física, juntament amb Henry Becquerel. La dotació econòmica és prou important per a garantir una recerca còmoda durant molt de temps, però Pierre va enviar una carta als membres del comitè demanant-los que incloguessin el nom de la iniciadora de la investigació: Marie Curie. Va insistir a fer que la feina de la seva companya de vida i de recerca era indissociable de la d’ell, però l’acadèmia va negar-se a incloure-la i Pierre va refusar el guardó.

“Sense la renúncia de Pierre Curie, Marie mai hauria estat guardonada, no seria la protagonista de la història, com ho ha estat”

L’Acadèmia Nobel va canviar de parer i l’any 1903 el nom de Marie Curie constava després dels de Pierre Curie i Henry Becquerel, amb el compromís de què la meitat de la dotació econòmica fos per a Becquerel i l’altra meitat per al matrimoni Curie. No se la podia diluir més… Coneixem la història i sabem que el matrimoni Curie no va recollir aquell premi perquè la salut de Pierre no ho feia viable. Però, tenim consciència del què va suposar això?

Sense la renúncia de Pierre Curie, Marie mai hauria estat guardonada (i el seu segon guardó molt probablement no hauria estat possible). Sense aquella renúncia, Marie Curie no seria la protagonista de la història, com ho ha estat, i no hauríem tingut el seu exemple, com a referent. Sense aquest gest, honest i solidari, de Pierre, la visibilitat de les dones investigadores, científiques i tecnòlogues hauria estat molt més endarrerit (encara més del que ho està ara…). No sabrem mai si ell era conscient de l’abast del seu gest, però sí que sabem que li hem d’agrair molt que el tingués. Aquest ha estat el seu llegat.

Gràcies, Pierre!