El llançament a l’espai de l’Anxaneta, el 22 de març passat, va ser una carta de presentació de l’estratègia New Space catalana. Posar en òrbita un artefacte com aquest no és cap notícia espectacular -ja n’hi ha molts sobre dels nostres caps- però sí pel missatge que l’acompanyava. El nostre país ha decidit dotar-se d’una estratègia pròpia, público-privada, per jugar en un nou escenari científic i econòmic de l’espai. A diferència del que hem conegut fins fa pocs anys, amb grans coets, estacions i vehicles espacials i satèl·lits voluminosos, el New Space compta com a «navalla suïssa» amb aquests petits artefactes anomenats nanosatèl·lits.
Posar en marxa aquesta estratègia és pas endavant que cal saber-ho fer amb tota la modèstia. Com en altres àmbits vinculats a tecnologies punteres, cal estudiar molt bé fins on pots arribar sol i quan et convindrà aliar-te per assolir les fites marcades. Per això no va ser gens positiu que s’arribés a parlar d’una «agència espacial catalana». No, no es tracta d’intentar fer una mena d’ESA en petit, sinó de jugar fort amb les nostres cartes. Esperem que l’ambició expressada al document se sàpiga materialitzar en projectes engrescadors per a universitats, centres de recerca i empreses. La cosa no passa, en cap cas, per buscar titulars que poden sonar molt bé però que desdibuixen la importància del que es podria fer aquí. Del que caldria fer-hi.
Que al voltant de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que enguany fa el 25 aniversari, ens trobem amb més d’una dotzena d’empreses, és una mostra que comptem amb una base productiva que ha de permetre emprendre projectes industrials rellevants. Uns projectes que facin créixer el valor afegit de l’activitat econòmica del país i que ens permeti no perdre el tren de tecnologies tractores com el 5G, un dels objectius d’aquesta estratègia dissenyada des del Govern, i que compta amb aliats de primer ordre com el Mobile World Capital i el hub 5G Barcelona.
Que al voltant de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que enguany fa el 25 aniversari, ens trobem amb més d’una dotzena d’empreses, és una mostra que comptem amb una base productiva que ha de permetre emprendre projectes industrials rellevants
Una estratègia que compta amb persones molt ben situades en entitats representatives de la nostra economia, quelcom que hauria de ser de gran valor per al desenvolupament d’aquesta estratègia. Parlo en concret de la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, qui dirigeix IsardSAT, una de les empreses punteres en programes de mesura i seguiment per satèl·lit, com l’impacte humà als oceans o la qualitat de l’aire. Qüestions que, amb la crisi climàtica que ens ve al capdamunt, seran cada cop més importants.
Com ha tornat a demostrar la fira internacional «Satellite 2021» celebrada fa pocs dies a Washington, l’activitat econòmica vinculada a l’espai és d’allò més diversa. Per això no és gens estrany que al costat de grans empreses del sector del transport marítim, aeri o terrestres, també hi participessin protagonistes del negoci dels continguts audiovisuals, com Disney, HBO o ViacomCBS. Una fira on també -i cal subratllar-ho- hi ha viatjat alguna empresa catalana.
Daniel Condeminas és consultor en comunicació
