La capacitat de la vida terrestre per a colonitzar i adaptar-se fins i tot a material extraterrestre ha sorprès la comunitat científica, un fenomen que ha desafiat protocols estrictes d’aïllament i prevenció de la contaminació. Aquest fet s’ha observat a les mostres retornades de l’asteroide Ryugu de la missió japonesa Hayabusa2, que el desembre de 2020 va ser la primera a retornar material de la superfície d’un asteroide.
Ryugu és un asteroide primitiu format durant els primers 5 milions d’anys de l’origen del sistema solar i té una composició química similar a la de la fotosfera solar. Les mostres retornades d’aquest asteroide són d’un valor incalculable, ja que ens serveixen per a entendre els inicis del sistema solar i estudiar els ingredients que van formar els planetes. A més, són possiblement les responsables de l’origen de vida a la Terra. Les mostres presenten milers de molècules orgàniques diferents, com aminoàcids, una nucleobase (uracil), àcid acètic i hidrocarburs aromàtics.
Ryugu també conté una varietat de minerals que es van formar amb la presència d’aigua –així com microbombolletes d’aigua líquida atrapada dins de minerals–, a més de compostos enriquits en isòtops pesats que indiquen que es va formar en zones molt fredes i distants.
“Aquesta troballa sorprenent ha suposat una lliçó remarcable de la resiliència de la vida, capaç de metabolitzar i sobreviure, fins i tot, en material extraterrestre, i té diverses implicacions rellevants”
Malgrat els rigorosos protocols d’aïllament aplicats a les mostres de Ryugu, com el manteniment en el buit i en atmosfera de nitrogen, quan aquestes van ser exposades a l’atmosfera terrestre, es va produir una ràpida colonització bacteriana. En només una setmana d’exposició es van detectar 11 microorganismes a la superfície de la mostra, i una setmana més tard, la població va augmentar a 147 bacteris filamentosos diferents.
Aquesta troballa sorprenent ha suposat una lliçó remarcable de la resiliència de la vida, capaç de metabolitzar i sobreviure, fins i tot, en material extraterrestre, i té diverses implicacions rellevants. Per una banda, la vida tindria la capacitat de transferir-se entre cossos planetaris, i per altra banda, aquest descobriment podria plantejar dubtes sobre la fiabilitat de les anàlisis terrestres a mostres extraterrestres. No obstant això, la colonització observada en un asteroide primitiu, ric en aigua i matèria orgànica, pot no ser extrapolable a altres tipus de roques extraterrestres, com lunars o marcianes. Això posa de manifest la importància d’aplicar protocols de manipulació adaptats per a cada tipus de mostra extraterrestre.
En una època en què estem més a prop que mai de descobrir vida extraterrestre, aquest fet inesperat planteja noves qüestions sobre els mètodes i protocols per detectar vida microbiana, especialment de cara a futures missions de retorn de mostres procedents de Mart.
Marina Martínez, investigadora en mostres extraterrestres a la Goethe Universitat de Frankfurt
Marina Martínez: “Me n’alegro que Hypatia II incorpori una geòloga, té una gran importància en una missió espacial”
