Et despertes a mitjanit i la llum de la Lluna s’escola suaument per la finestra, banyant l’habitació amb la seva resplendor platejada. Un pensament t’assalta: com pot ser que hi hàgim arribat fa 56 anys? Amb la tecnologia de l’època, semblava una fita impossible. I, tanmateix, l’ésser humà és resilient. Sabem que hi tornarem. I per a aquell dia, la humanitat ja s’està preparant.

A Renània del Nord-Westfàlia (Alemanya), s’ha inaugurat recentment una instal·lació clau per al futur de l’exploració lunar: la LUNA Analog Facility, un centre d’entrenament pioner per als astronautes que tornaran a la Lluna. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració entre el DLR (Agència Espacial Alemanya) i l’ESA (Agència Espacial Europea), vol reproduir les condicions del nostre satèl·lit per preparar futures missions com les del programa Artemis. Vaig tenir la gran sort de formar part del primer grup d’estudiants en poder-hi accedir.

A l’interior, una enorme sala recrea amb precisió sorprenent el paisatge lunar: un terreny rocós cobert de capes de regolit sintètic, fabricat seguint la composició química de les mostres recollides durant les missions Apollo. Aquesta pols enganxosa s’adhereix fàcilment als dits, tal com passa a la Lluna, i per això, per accedir-hi, cal vestir-se amb una equipació especial, semblant a la dels astronautes. La il·luminació simula la llum solar tènue que il·lumina el pol sud lunar, la regió on, en un futur pròxim, es preveu aterrar. Aquesta zona és estratègica perquè conté dipòsits d’aigua congelada dins de cràters, un recurs essencial per construir una base i garantir la supervivència humana.

Un petit tros de Lluna a la Terra: la LUNA Analog Facility a Alemanya recrea el terreny lunar per entrenar els astronautes que tornaran a caminar pel nostre satèl·lit [Foto: Carlota Keimer]

Però aquest terreny rocós amaga més secrets. Sota la superfície, s’han creat cavitats, objectes enterrats i, fins i tot, un espai d’uns tres metres de fondària per entrenar els astronautes en l’exploració subterrània, l’extracció de mostres i l’excavació. Al fons de la sala, s’alça un prototip de mòdul lunar, que es farà servir en proves d’entrenament. La visió de futur és clara: annexar-hi un mòdul habitable per simular estades de llarga durada a la Lluna. Aquest espai, anomenat FLEXHab, ha estat dissenyat pels arquitectes espacials de l’estudi danès SAGA i es pot consultar al seu web.

“A Alemanya s’ha inaugurat recentment una instal·lació clau per al futur de l’exploració lunar”

A més, està previst instal·lar-hi un sistema de simulació de gravetat reduïda, que permetrà als astronautes experimentar moviments similars als que trobaran a la Lluna. Aquesta tecnologia serà clau per a desenvolupar tècniques de desplaçament i manipulació d’objectes en un entorn de baixa gravetat.

Cada detall d’aquesta base és un pas més cap al nostre retorn a la Lluna. Aquí es formaran astronautes europeus i internacionals per a les futures missions del programa Artemis, i aquí es testaran tecnologies que, si funcionen, viatjaran un dia a la Lluna. Mirant aquesta instal·lació, un s’adona que el somni d’habitar el nostre satèl·lit està més a prop que mai. Potser encara ho veiem com a ciència-ficció. Però, si una cosa ha demostrat la humanitat, és que allò que avui sembla impossible, demà pot ser història.

Carlota Keimer és enginyera mecànica aeroespacial

Missions a l’Espai: Què ens aporten a la Terra?
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram