Tots hem vist alguna vegada el llançament d’un coet, i potser alguns fins i tot han viscut el moment històric en què es va arribar a la Lluna. Aquella columna de gasos que envolta la plataforma de llançament s’ha convertit en tota una imatge característica per a jutjar el seu impacte, però la realitat és ben diferent. Per què necessitem tocar les estrelles? Quins beneficis pot tenir aquella missió per a la ciutadania del planeta?
És cert que els gasos emesos en un llançament són nocius, però hi ha milions de vols comercials més que llançaments de coets. En només unes hores, la indústria de l’aviació crema la mateixa quantitat de combustibles fòssils que equivaldria a un any de llançaments de coets. Si bé és cert que els gasos emesos pels coets es concentren principalment a les capes superiors de l’atmosfera, on poden duplicar el seu impacte actuant com un paraigua i bloquejant part de la radiació solar, cal destacar que, segons les darreres dades de 2023, l’impacte global dels enlairaments sobre el canvi climàtic representa només un percentatge ínfim.
Des que els humans vam arribar a l’espai, la NASA ha documentat més de 2.000 tecnologies spin-off derivades de l’exploració espacial. Entre les més comunes es troben el GPS, l’eina que tots fem servir per trobar el camí cap a casa, o els CD, que tanta música ens permetien escoltar als anys 90. Originàriament, els CD s’utilitzaven per a emmagatzemar grans volums d’informació en les missions de forma compacta, d’aquí el seu nom Compact Disk. A més, els llums LED, han estat molt optimitzats per cultivar plantes a l’espai, i aquestes millores són ara part de la nostra vida quotidiana. Tots tenim ordinadors i telèfons mòbils. Doncs bé, a l’interior d’aquests dispositius es troba una peça clau desenvolupada durant les missions Apolo per anar a la Lluna: els microxips o circuits integrats.
“Invertir en l’espai no és només una qüestió de cremar combustible; és una inversió per al futur de la humanitat”
Els microxips van facilitar la miniaturització i l’eficiència energètica de les nostres tecnologies actuals, com els mòbils i ordinadors. Sense la cursa espacial, aquests dispositius no serien com els coneixem. Addicionalment, l’internet proporcionat per satèl·lits proporciona connectivitat en zones remotes i en casos d’emergència, ja que no depèn d’infraestructures terrestres. Això pot ser especialment útil en zones afectades per desastres naturals. Una dada curiosa, tots dormim en matalassos, oi? Segur que hem notat com el nostre matalàs a l’estirar-lo se’n recorda de la nostra forma, fent que sigui molt més còmode descansar-hi. Això és així gràcies al memory foam, desenvolupat als anys 60 per la NASA.
Com veieu, tots gaudim dels beneficis de l’exploració espacial, no només en avenços científics sinó també en la millora de la nostra qualitat de vida diària. Per exemple, medicaments per tractar l’osteoporosi s’han desenvolupat més ràpidament gràcies a proves en microgravetat. Altres tractaments contra el càncer poden ser investigats gràcies al fet que, en absència de gravetat, les proteïnes cristal·litzen i creixen amb més grandària. De fet, per cada euro invertit en l’exploració espacial, obtenim un retorn d’entre 5 i 7 euros.
És important tenir en compte aquests aspectes quan pensem en l’impacte d’un llançament espacial i el pròxim cop que ens estirem al matalàs. Invertir en l’espai no és només una qüestió de cremar combustible; és una inversió per al futur de la humanitat. Les tecnologies derivades de la investigació espacial no només contribueixen a l’exploració de l’Univers, sinó que també són un catalitzador del progrés a la Terra, millorant la salut, revolucionant les comunicacions i contribuint a un futur més sostenible.
Carlota Keimer és enginyera mecànica aeroespacial
Carlota Keimer: de Calella a Aquisgrà emulant el seu avi seixanta anys després
