Aquest 28 d’abril, milions de persones a Espanya i Portugal vam quedar sobtadament desconnectades del subministrament elèctric i digital. Aquest col·lapse massiu va afectar serveis bàsics i va evidenciar la vulnerabilitat de la nostra dependència de les infraestructures terrestres. Quan una xarxa hiperconnectada falla, l’impacte és instantani i la recuperació, lenta i complexa. Episodis similars han estat freqüents a altres països i afecten ara també plataformes digitals globals. En aquestes situacions, la població queda incomunicada, sense accés a informació clau i sense capacitat d’autoprotecció.
Aquests episodis no només exposen la nostra fragilitat, sinó que assenyalen la necessitat d’actuar: si la Terra falla, l’espai ens queda. Els satèl·lits, a diferència de les infraestructures terrestres, no s’inunden, no s’incendien ni depenen de xarxes vulnerables. Són operatius 24/7 amb energia solar i sostenen serveis de comunicacions, navegació i observació ambiental en qualsevol circumstància. Per això, cal reconèixer-los com la infraestructura de resiliència definitiva i garantir-ne l’accés universal en emergències.
Aquesta realitat ja s’està desplegant: per exemple, el servei SOS d’iPhone, basat en satèl·lits Globalstar, n’és un exemple, i això permet enviar missatges d’emergència sense cobertura mòbil. Empreses com SpaceX, OneWeb, Amazon Kuiper i la catalana Sateliot estan creant xarxes globals que mantenen serveis crítics fins i tot quan les infraestructures terrestres fallen. Sateliot ha demostrat la viabilitat de connectar sensors i dispositius directament via satèl·lit amb l’estàndard NB-IoT, garantint continuïtat operativa i interoperabilitat amb xarxes terrestres.
“Al sud d’Europa, on els riscos naturals augmenten, la integració de solucions espacials accessibles és una necessitat urgent i estratègica”
La transició cap a xarxes no terrestres (NTN), integrades als estàndards 5G i 6G, obre una nova era de connectivitat híbrida, contínua i resilient. Programes com ‘Space for 5G & 6G’ de l’ESA i el desplegament de models Direct-to-Device (D2D) permetran que qualsevol ciutadà mantingui la connexió durant apagades o desastres, facilitant la comunicació d’alertes primerenques i instruccions de protecció civil en temps real.
Integrar aquestes funcionalitats als dispositius mòbils ha de ser una prioritat en polítiques públiques de gestió de riscos i responsabilitat social de fabricants i operadors. En aquests contextos, la connectivitat és una necessitat vital. El mòbil, per la seva penetració i versatilitat, ha de ser part essencial del kit d’emergència, però amb garanties. Un exemple és la ràdio FM integrada al mòbil, present en molts Android i capaç de funcionar sense xarxa mòbil ni elèctrica, però sovint deshabilitada i desconeguda. La ITU ja va recomanar-ne l’activació i alguns països l’han regulat, però la implementació segueix sent parcial.
Al sud d’Europa, on els riscos naturals augmenten, la integració de solucions espacials accessibles és una necessitat urgent i estratègica. Les constel·lacions de satèl·lits, xarxes NTN, i D2D són oportunitats reals per reforçar la sobirania tecnològica i garantir la continuïtat de serveis crítics. Disposem de talent, indústria i exemples com Sateliot, però cal voluntat política, accés fluid a capital inversor i una política industrial que incorpori l’espai com a infraestructura essencial.
No podem esperar el proper col·lapse per actuar. El sud d’Europa pot i ha de liderar el desplegament d’aquesta nova capa de connectivitat resilient. Si no ho fem, altres ho faran i decidiran per nosaltres les regles del joc. La qüestió ja no és si ho necessitarem, sinó si estem preparats per liderar-ho.
Armengol Torres, analista i emprenedor espacial i cofundador d’SlimopSpace
