L’estat espanyol ha fet esforços polítics i econòmics per a ser considerat com un actor fiable en l’àmbit de l’espai exterior des dels primers dies de l’era espacial, en la dècada de 1960. Per exemple, va col·laborar estretament amb els Estats Units a través de programes com el projecte Mercury i el programa Apol·lo. Des de la creació de l’Agència Espacial Europea (ESA) el 1975, Espanya també ha participat activament com a soci fundador en iniciatives europees, com el llançament del primer satèl·lit espanyol de telecomunicacions, “HISPASAT 1A”, el 1992 i projectes de la importància de Galileu i Copèrnic.
La contribució essencial de l’empresa catalana GTD SYSTEM, que ha desenvolupat el programari que controla el coet Ariane 6, és ben coneguda entre la comunitat espacial. Fins no fa gaire temps, els principals actors en la indústria de l’espai eren els Estats, entitats governamentals, institucions públiques i grans empreses. Aquest paradigma està canviant radicalment amb el sorgiment d’un nou sector industrial conegut com a “New Space Economy”, liderat per capital privat i amb la participació d’empreses mitjanes, petites i fins i tot empreses emergents.
En aquest nou context, com a part dels esforços de recuperació després de la pandèmia de la COVID-19 i dins d’un projecte europeu més ampli per desenvolupar l’economia verda i els projectes d’alta tecnologia, el març de 2022 es va aprovar el Projecte Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica del Sector Aeroespacial (PERTE) per a mobilitzar prop de 4.500 milions d’euros destinats a impulsar l’R+D+I en el sector aeroespacial.
El juny de 2022, el Consell de Ministres espanyol va aprovar la creació del Consell de l’Espai, un grup Interministerial encarregat d’elaborar els estatuts i el pla inicial d’una agència espacial espanyola. Mitjançant la Llei 17/2022, el setembre de 2022 es va crear l’Agència Espacial Espanyola (AEE), amb seu a Sevilla. La AEE té una doble naturalesa, ja que s’ocupa de fomentar el desenvolupament tecnològic i d’atendre les qüestions de seguretat nacional.
“Disposar d’un marc jurídic ben definit ajudarà al fet que tots els participants de l’ecosistema català de l’espai puguin desenvolupar els seus projectes amb les màximes garanties legals”
Dotada amb un pressupost inicial de 500 milions d’euros, la AEE compta amb àmplies competències per a coordinar i impulsar l’activitat espacial a Espanya, en el marc del projecte europeu liderat per l’Agència Espacial Europea (ESA). Actualment, l’AEE està treballant en un pla estratègic espacial per a definir el compromís de la indústria espacial espanyola i les formes en què els actors espanyols poden fer un ús científic i econòmic de l’espai.
Des del punt de vista jurídic, com molts altres països, Espanya manca encara d’un marc jurídic adequat que ajudi a tots els interessats (govern, indústria privada, ciutadans) a desenvolupar la indústria espacial. Per això, s’ha encomanat a la AEE la promoció d’una llei nacional de l’espai que abordi les necessitats i reptes actuals, respectant plenament les obligacions d’Espanya amb la comunitat internacional en virtut dels convenis internacionals.
En aquest moment, encara no s’ha publicat cap avantprojecte. El 2014 es va presentar un avantprojecte que pot servir de punt de partida. No obstant això, la situació ha canviat en molts aspectes des de llavors, i no seria prudent anticipar expectatives sobre aquesta base. És probable que encara hàgim d’esperar un temps fins que l’esborrany de la nova Llei de l’Espai vegi la llum.
La tasca encomanada a l’AEE no impedeix que altres administracions puguin participar en la New Space Economy. Catalunya disposa d’una significativa influència com a motor tecnològic dins del sector, amb una creixent presència de centres d’investigació, empreses emergents i grans empreses que contribueixen a projectes espacials europeus i internacionals. De fet, fa anys que la Generalitat de Catalunya impulsa aquest nou sector amb multitud d’iniciatives, entenent que aportarà un factor diferencial i innovador a l’economia catalana. Com a simple exemple, la creació el 1996 de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEEC) va ser un important senyal en aquesta direcció. Disposar d’un marc jurídic ben definit sens dubte ajudarà al fet que tots els participants de l’ecosistema català de l’espai puguin desenvolupar els seus projectes amb les màximes garanties legals.
Sergi Giménez Binder és soci d’Augusta Abogados
