De ben petita ja somiava en poder anar a l’espai algun dia. Encara recordo fullejar un llibre de ciència de ‘Carlitos i l’Snoopy’ on explicaven les diferents fases de l’enlairament d’un coet i fantasejava en posar els peus a la lluna i saltar sobre la superfície lunar amb l’escafandre d’astronauta. Fins fa quatre el privilegi d’anar a l’espai estava reservat per aquelles persones que podien pagar una suma desorbitada de diners a l’agència espacial russa, o aquelles que eren escollides per una de les principals agències espacials després d’un dur i llarg procés de selecció. On la crida per ampliar i renovar la flota d’astronautes depenia de cada agència. Per exemple, aquest any l’Agència Espacial Europea (ESA) ha tornat a fer una crida per ampliar la flota després de 10 anys sense obrir cap convocatòria. Més de 42.000 persones s’han presentat i en seleccionaran entre 4 i 6, així que tot i complir els requisits per ser astronauta la probabilitat de ser escollida és molt petita.
Avui en dia, només 574 persones han estat a l’espai dels quals només 24 han orbitat la lluna i 12 hi han posat els peus. D’aquest col·lectiu de privilegiats la majoria són astronautes, llevat una desena de civils amb molts diners que en el seu dia van poder comprar un vol a l’espai. Però tot està a punt de canviar amb l’arribada de Space-X, Virgin Galactica i Blue Origin al sector aeroespacial, i de ben segur que altres empreses s’uniran en un futur no tan llunyà.
La idea és democratitzar i comercialitzar els vols espacials per fer-los accessibles a tothom ara que enviar satèl·lits a l’espai és bastant rutinari. Aquest juliol vàrem veure com Virgin Galactica i Blue Origin feien els seus primers vols amb civils. El primer, Richard Branson CEO de Vigin Galactica, feia un vol suborbital a 86 km per sobre la superfície terrestre. Tot i que tècnicament es considera espai exterior orbitar a més de 100 km de la terra, ningú pot negar que l’experiència ha de ser única. Dues setmanes després, Jeff Bezzos CEO de Blue Origin, feia el seu primer vol suborbital a 100,5 km de la terra. Per a molts, això obre les portes a poder anar a l’espai sense ser astronauta, ara només et fan callar uns pocs millers de dòlars, passar un test mèdic i fer unes hores d’entrenament.
Amb tants avenços és inevitable pensar que en un futur puguin estar a l’abast de tothom unes vacances a la lluna o un cap de setmana llarg a l’estació espacial internacional. Encara ha de ploure molt perquè això sigui possible
I per si això semblava poc, a mitjans de setembre veurem enlairar la missió Inspire4 operada per Space-X, la primera tripulació de civils que orbitarà la terra. La tripulació té previst passar tres dies orbitant la terra a uns 590 km a bord de la capsula Dragon. El cap de la missió és el multimilionari Jared Isaacman, que va comprar aquest viatge a SpaceX i va seleccionar els seus tres companys de viatge. Podeu seguir la missió a través d’un documental a Netflix. Esperem que tot sigui un èxit.
Amb tants avenços és inevitable pensar que en un futur puguin estar a l’abast de tothom unes vacances a la lluna o un cap de setmana llarg a l’estació espacial internacional. Encara ha de ploure molt perquè això sigui possible, ja que s’ha de muntar la infraestructura i abaratir el cost dels viatges. Hi haurà qui es queixarà que hi ha maneres millors de gastar els diners, que ens estem carregant el planeta, i segurament tingui raó.
El que és innegable és que l’espai ens fa seguir somiant i que molts dels avenços tecnològics que hi ha hagut en les darreres dècades venen gràcies a la inversió en el sector aeroespacial. Crec que com a societat hem de començar a plantejar-nos què volem que sigui la lluna i els planetes del sistema solar. Tenim dret a explotar els recursos naturals que hi ha a la lluna o als asteroides? Tenim dret a colonitzar Mart? I si ho fem a qui pertany, al primer que hi posi la bandera? És cert que hi ha tractats internacionals que determinen alguna d’aquestes normatives, però poder ens els hauríem de començar a llegir i exigir canvis si alguna d’ells no encaixen amb els nostres principis.
Ariadna Farrés treballa al Centre de vol espacial Goddard de la NASA i a l’Institut de Heliofísica Planetària Goddard, a Greenbelt (Maryland, Estats Units)
