El fins ara vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró [Foto: ACN]
Un cop aquest dijous s’ha oficialitzat la destitució de Puigneró després que s’hagi fet públic al DOGC, el conseller de Sant Cugat del Vallès posa punt final a la seva etapa a l’executiu català. Com a mínim, en aquesta legislatura. Abans d’accedir al govern, va dirigir les polítiques TIC del Govern de Catalunya, primer com a director general i després com a secretari de telecomunicacions, ciberseguretat i societat digital.
Puigneró haurà complert 16 mesos com a conseller del govern de Catalunya. Un temps en el qual, l’enginyer TIC de Sant Cugat del Vallès ha liderat amb escreix la conselleria de Polítiques Digitals en tres àmbits d’actuació: el NewSpace, el projecte Aina i en la implementació de la fibra òptica. A grans trets, a Puigneró se’l recordarà per haver establert les línies mestre de la digitalització del país.
NewSpace: L’Enxaneta i el Menut
En l’àmbit del NewSpace, Puigneró ha liderat l’estratègia amb la qual pretén apostar per la democratització de l’espai i transformar el sector, implicant entitats i centres universitaris i de recerca catalans per posicionar Catalunya al món en el sector de l’espai.
El més rellevant va ser l’enlairament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit català, que es llança el març de 2021 des de Kazakhstan. I és previst el llançament d’un segon nanosatèl·lit català: el Menut. Els noms dels dos nanosatèl·lits van ser triats pels infants dels centres educatius del país.
Durant la governança de Puigneró s’impulsa el Digital Catalonia Alliance, com a eina aglutinadora dels principals sectors tecnològics emergents del territori amb l’objectiu d’impulsar-ne el creixement i col·laborar en la seva consolidació.
Fibra òptica: El 90% del país, cobert
Una de les dèries més palpables del conseller Puigneró ha estat connectar les llars catalanes a través d’Internet. Així, el creixement pel que fa al percentatge de cobertura de fibra òptica s’ha arribat al 90% del territori català, i ha arribat especialment a les zones menys poblades del país.
El creixement de la cobertura arreu de Catalunya ha tingut un impacte, també, en la taxa d’atur municipal: la xarxa pública de fibra té un efecte mitjà sobre la disminució de l’atur en xifres d’entre el 0,34 i el 0,60%. Els sectors en què més hi incideix són el primari i el terciari, i és que la fibra podria aportar efectes afegits en sectors que són previsiblement més favorables, com el dels serveis.
En aquest sentit, cal destacar l’aposta per la descentralització a través del Catalunya Rural Hub, una iniciativa impulsada pel Govern i Mobile World Capital Barcelona per atraure professionals digitals a entorns rurals i poc poblats de Catalunya per generar un impacte comercial i econòmic al territori.
L’AINA: situant el català en l’espai tecnològic
Amb el segell de Puigneró, l’AINA és un projecte que busca recollir un conjunt massiu de dades i crear un diccionari de veu del català. Té l’objectiu de recollir el màxim de veus possible per a nodrir de continguts la primera versió del corpus de veu del català, imprescindible per a ensenyar les màquines a entendre i parlar la nostra llengua.
A través de la plataforma de ‘Common Voice’ de Mozilla, els participants enregistren documents de veu per disposar de veus catalanes de diverses variants, edats, gèneres o orígens. És un projecte que es va presentar a Nova York i és compartit amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Ha superat el milió de talls de veu.
