Marc Realp és el nou secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Marc Realp Campalans (Barcelona, 1977) és el nou secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern de la Generalitat. Doctor cum laude i enginyer superior en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), màster en optoelectrònica i sistemes de comunicació per la Universitat de Northumbria a Newcastle i postgrau en desenvolupament directiu per ESADE. És expert en tecnologia, competència i regulació amb una sòlida formació i un consolidat perfil tècnic i de gestió. Ha treballat al Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya com a investigador associat fins al 2008; a l’empresa de consultoria tecnològica Aggaros, com a director de desenvolupament de negoci nacional i internacional i responsable del sector d’administracions públiques; i com a director general de l’Autoritat Catalana de la Competència. La seva última etapa com a professional, va exercir de director d’innovació a la multinacional Capgemini. A Espai.Mèdia, Realp posa sobre la taula l’estratègia del Govern.
Va ser director general de l’Autoritat Catalana de la Competència. D’aquell bagatge, què pot aportar com a secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern?
El meu pas per l’Autoritat Catalana de la Competència em dona una visió i un coneixement del sector públic profund, també vaig tractar la regulació dels mercats digitals i de la intel·ligència artificial i en tinc força coneixement. Em sento molt còmode en aquest nou càrrec, tenint en compte la meva trajectòria professional i la meva formació com a enginyer en Telecomunicacions i amb un màster en Telecomunicacions. A més, vaig començar la meva carrera en el món de la recerca i després vaig passar al sector privat durant l’inici del desplegament de la fibra òptica pública.
Quin llegat li ha deixat el seu antecessor, Sergi Marcén?
Quan aterrem en posicions així, mai comencem des de zero i tots bevem de l’herència que ens deixen els que ens han precedit. Jo arribo amb tot el projecte de desplegament d’infraestructures fet, va començar fa molts anys i tots els secretaris ho han anat reforçant, per això el que tenim avui en dia és resultat de l’impuls dels últims anys.
Cap a on vol encaminar la secretaria a curt termini?
Hem d’anar cap a un model d’Administració única, un model d’Administració digital de país. En aquest camí, hi ha diferents fases; ara hem de ser capaços de transformar els serveis de l’Administració (que ja ho estem fent) i després veure com integrem la resta d’administracions en aquest model d’Administració digital únic. D’altra banda, hem d’orientar la transformació de l’Administració perquè es comporti de manera àgil en la prestació de serveis i productes per a la ciutadania i, en aquest sentit, nosaltres apostem per la innovació. A partir del reptes de cada departament, hem de ser capaços d’aprofitar la innovació com a element tractor per fer possible aquesta transformació i que no es quedin en proves. I en tot això, continuem apostant per construir una infraestructura de país, sense oblidar el paper fonamental i transversal de la ciberseguretat en la societat digital.
Quin és el full de ruta quant a desplegament d’infraestructures?
Hem de continuar donant-hi impuls, i aquest any toca pensar millor què farem de totes aquestes infraestructures quan estiguin acabades.
Quins criteris han seguit per desplegar infraestructures?
Per una banda, el de vertebrar el país des de l’Administració, poder connectar totes les nostres seus amb fibra òptica i oferir millors serveis. I per altra, amb el sobrant que tenim de fibra l’hem posada a disposició dels operadors perquè arribin fins a les llars. Avui en dia n’estem traient un rendiment, però és el moment de posar sobre la taula quin és el model que volem com a país per a gestionar-les bé.
De quin model es tracta?
És un model que el Govern de la Generalitat no ha fet sol. Ara mateix el desplegament s’està fent amb la coordinació del Govern, les diputacions i els ajuntaments, en tant que és un desplegament que utilitza altres infraestructures. Per tant, ens obliga a consensuar un model comú per decidir quin ús fem i com explotem les infraestructures.
“Com a Administració no podem tancar-nos a incorporar les tecnologies més disruptives”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Una altra prioritat és ampliar la cobertura que dona la fibra òptica als municipis catalans. En quin punt es troba?
Des del Govern posem l’èmfasi en la cobertura geogràfica, com arribem als municipis i als nuclis urbans més llunyans. Així, el nostre objectiu el 2024 és ampliar la nostra cobertura en 220 municipis i nuclis urbans. Això suposaria apropar-nos al 75% dels municipis coberts, invertirem allà on el mercat no arriba.
La pandèmia ens ha posat davant del mirall. Com pot ajudar tanta població connectada al foment del teletreball?
Això és clau, si no volem la Catalunya buida necessitem dotar-la d’infraestructures, i la fibra òptica és clau, des de la pandèmia hem vist l’augment del teletreball i és molt necessari disposar d’aquestes infraestructures per a mantenir la Catalunya connectada i vertebrada.
Pel que fa al Comitè d’Ètica de les Dades, recentment ha celebrat la segona sessió i ha començat a treballar. Quina utilitat tindrà aquesta eina?
Com a Administració, no podem estar tancats a incorporar les tecnologies més disruptives, però hem de fer-ne un bon ús. No podem girar l’esquena a la intel·ligència artificial, l’hem d’incorporar, i les dades són l’eix central. Tenim una responsabilitat afegida cap a la ciutadania i demostrar que fem un ús responsable de les seves dades, així el Comitè d’Ètica de les Dades és essencial per tal de garantir-ne aquest ús.
Quin serà el següent pas d’aquest comitè?
Hem d’anar per fases. Primer hem de ser capaços de transformar els serveis i l’administració per tal que aquells serveis que prestem pivotin sobre les dades que tenim i, un cop ho hàgim fet, hem de veure com incorporem la resta d’administracions. Volem construir un model d’Administració digital de país, i per a això, les dades són un element clau.
“Hem d’aconseguir transformar l’Administració i que es comporti com les empreses del sector digital”
Com s’ha de treballar en la ciberseguretat des del govern?
És l’element crític i sabem que el cibercrim anirà a més. Com a administració ens hem de preparar i no podem fer-ho a base d’atacs que rebem, sinó que hem de tenir una política preventiva i poder-nos anticipar. El risc zero no existeix, i tard o d’hora tindrem un atac més gran o més petit, i hem d’estar preparats per respondre-hi.
Quin tipus d’accions en ciberseguretat s’estan duent a terme?
Estem reforçant l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i estem treballant per a integrar tots els hospitals dins aquest paraigua, així com totes les universitats. I en una segona fase, ens agradaria poder-hi incorporar la resta d’administracions i el món local. Es tracta de coordinar-nos i tenir un model homogeni de país i uns criteris comuns pels quals cadascuna de les administracions es protegeix.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Han crescut els tràmits que es fan de manera digital a l’administració, però ho han fet per part dels treballadors o de la ciutadania?
La digitalització és un fet evident i el nostre nivell és molt elevat, però aquest any començarem un projecte de redisseny dels tràmits de l’Administració per tal de fer-los més fàcils i més propers per al ciutadà. El que ens queda no és digitalitzar l’Administració, sinó que hem de transformar-la, així com la manera que tenim de prestar els nostres serveis cap al ciutadà. Hem d’aconseguir transformar-la per tal que es comporti com fan les empreses del sector digital.
Què cal fer, per aconseguir aquest canvi?
Hem d’apostar per la innovació. A partir dels reptes i les necessitats de servei que tinguem en cada departament hem d’aconseguir projectes d’innovació capaços de transformar la manera en què treballem i prestem els nostres serveis.
Ja han identificat, les necessitats de cada departament?
Estem en procés d’anàlisi dels reptes i les necessitats i tenim alguns projectes que volem posar en pràctica i els quals no volem que es quedin com a proves pilot, sinó que ens ajudin a transformar la nostra manera de treballar.
“Tenim una responsabilitat afegida cap a la ciutadania i demostrar que fem un ús responsable de les seves dades”
Aquest mes de febrer tindrà lloc una nova edició del Mobile World Congress a Barcelona. Continua sent una fira prioritària per al Govern?
Sí, el Mobile World Congress és una fira estratègica i té un impacte evident de país. Ens permet conèixer les últimes novetats i seguir posant-nos en contacte amb el sector, alhora que descobrim les tendències del mercat que més tard podem incorporar com a possible solucions.
El Mobile World Congress situa Catalunya al món?
Sí, i a nosaltres també ens permet projectar-nos. En l’estand del Govern presentarem projectes que hem estat desenvolupant i que entenem que poden ser interessants per a altres administracions o per a empreses.
Foto: Joanna Chichelnitzky
