Daniel Garcia-Almiñana està vinculat a la UPC des de fa dues dècades [Foto: Cedida]

Daniel Garcia-Almiñana (Vilanova i la Geltrú, 1964) és el sotsdirector i el cap d’estudis de màsters i d’internacionalització a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Durant tres dies, Terrassa serà la capital europea de l’enginyeria aeroespacial, com a seu de la 52a reunió del consell de la Xarxa Pegasus del 25 al 27 d’abril i posarà el mapa la ciutat vallesana. Garcia-Almiñana, és enginyer Químic i Enginyer Industrial per Universitat Ramon Llull (URL) i Doctor en Enginyeria per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Al llarg de la seva carrera professional, ha anat transformant la seva recerca des de l’eficiència energètica i les auditories energètiques cap a la propulsió elèctrica avançada a satèl·lits. Des del seu càrrec dins l’àmbit universitari, Garcia-Almiñana explica què suposa per a l’ESEIAAT rebre la quarantena d’estudiants vinguts d’arreu del continent.

Terrassa serà la seu d’una de les dues trobades de la Xarxa Pegasus d’aquest any, com ha crescut aquest esdeveniment?
La xarxa Pegasus existeix des de 1998 i de mica en mica ha anat establint una manera de treballar que celebra dues trobades a l’any. Són trobades del consell de gestió de Pegasus i tenen lloc a la tardor i a la primavera. En la de la tardor, amplien els seus àmbits de recerca, mentre que a la de primavera, desenvolupa àmbits educacionals.

Quin és el recorregut d’aquestes trobades de la Xarxa Pegasus?
Des de fa 20 anys, celebra la conferència d’estudiants on alumnes triats de les 30 universitats que participen en la xarxa venen a presentar els seus treballs finals de màster. Amb tot, a Terrassa hi haurà 37 estudiants per presentar uns treballs que han estat avaluats per delegats Pegasus de les universitats. Al final, es triaran els estudiants amb les millors avaluacions.

Tindran premis, els millors estudiants?
Sí, el primer guanyarà un premi de l’Institut Americà d’Aeronàutica i Astronàutica en què el convidaran a presentar el seu treball en una conferència d’àmbit global.

Aquesta capitalitat europea posa Terrassa i l’ESEIAAT en el mapa europeu dins l’àmbit d’enginyeria aeroespacial?
Sí, els estudis aeroespacials a Catalunya van començar el 2004 i la primera promoció va sortir el 2009. Des d’aleshores, els centenars d’estudiants que han sortit d’aquí ja s’han ubicat al món de la recerca i la indústria, i se’ns va coneixent, però aquesta és una oportunitat única de ser un aparador. I ho serem d’una manera especial i notòria durant dos dies i mig.

“La Xarxa Pegasus pretén fomentar la recerca entre les universitats punteres dins de l’àmbit aeroespacial i el vessant educatiu dels estudiants i del professorat”

Com entra la UPC en la Xarxa Pegasus?
Hi va entrar en la sessió de tardor del 2022, seguint uns criteris com un historial d’estudiants que hagin fet el grau, el màster i el doctorat, i l’única escola de la UPC que té aquest cicle complet és l’ESEIAAT.

Daniel García-Almiñana, a la UPC [Foto: Cedida]

De què s’encarrega la Xarxa Pegasus?
Té tres àmbits. Per una banda, pretén fomentar la recerca entre les universitats punteres dins de l’àmbit aeroespacial; fomentar el vessant educatiu dels estudiants i del professorat; i també, un vessant orientat en la comunicació.

Què ens podria avançar del que passarà durant aquests dies?
Hi haurà feina amb els 28 delegats Pegasus, a qui els ensenyarem les nostres instal·lacions de Terrassa, i la seva estada tindrà un component cultural, així que els farem una visita guiada per llocs d’interès de la ciutat, així com al centre de supercomputació de Barcelona de la UPC i una actuació de cultura catalana.

Aquesta conferència pot servir per atraure talent de fora perquè es quedi a Terrassa?
Bé, vindran alumnes que ja han acabat els seus estudis i que estan fent el doctorat o treballen a l’empresa, i es tracta d’una oportunitat de conèixer les altres universitats per fer recerca i conèixer altres realitats.

Què suposa el fet que l’ESEIAAT aculli aquesta conferència?
És una oportunitat única que no hem volgut deixar passar. Porta molta feina, però valdrà la pena.

“Si intentem mesurar l’èxit de la internacionalització, som la segona escola de la UPC amb la ràtio més elevada, i no tenim platja!”

Quin és el paper d’internacionalització que juga l’ESEIAAT?
Acaba sent molt activa en l’àmbit d’internacionalització, sabent que a les escoles de la UPC és de les poques que no té platja i de vegades això dificulta que puguis competir de cara als estudiants. Ara mateix, estem treballant en un pla d’internacionalització per poder-nos marcar uns objectius i uns indicadors per a ser més presents i s’està fent segons la xarxa de partners internacionals amb qui tenim convenis, que ara són uns 300.

En què es basaria aquest pla d’internacionalització?
La nostra voluntat és arribar a les universitats que estan en els millors llocs dels rànquings internacionals, així com ampliar el nombre de convenis i la part de dobles titulacions.

També participen en altres xarxes internacionals, més enllà de la Pegasus?
Sí, la xarxa Unite!, on volem ser partners actius per a presentar la nostra escola i la recerca que fem, així com donar-hi facilitats. En la part industrial, des del 2021 formem part d’una xarxa que es diu Catalan Engineers Worldwide en què aprofitem per a facilitar als estudiants que van a altres països, trobar-se amb enginyers catalans que hi viuen.

En aquesta mirada internacional, com s’està posicionant l’ESEIAAT?
Aquí seré menys objectiu [riu]. Amb les xifres a la mà, si intentem mesurar l’èxit de la internacionalització comptant el nombre d’estudiants que marxen fora i els que venen a estudiar aquí, som la segona escola de la UPC amb la ràtio més elevada i estem molt enganxats a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i no tenim platja!

Hi ha estadístiques, que demostrin l’èxit de la platja?
No, però quant a la impressió que ens fa, a l’hora de buscar, els estudiants internacionals poden decantar-se a prioritzar la platja quan escullen entre Barcelona i Terrassa. A nosaltres segur que no venen per la platja, així que entenem que ho fan per tot allò que els pot oferir l’escola i estem molt contents dels resultats que estem obtenint. Tant de bo un dia puguem dir que som la primera escola de la UPC quant a la ràtio de mobilitat de tots els estudiants que tenim.

Terrassa, capital europea de la formació en enginyeria aeroespacial
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram