Interpretació artística d’un forat negre supermassiu en una galàxia activa [ Foto: ESA/AOES Medialab]

Un equip d’astrònoms ha detectat, per primera vegada, forats negres supermassius en una etapa clau de la història de l’univers que s’anomena “migdia còsmic” i la qual es remunta a 10.000 milions d’anys enrere. Liderat per la investigadora de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Mar Mezcua, el grup d’astrònoms ha publicat els resultats a la revista The Astrophysical Journal Letters.

L’estudi recull la troballa de nuclis actius de galàxia, la qual cosa suposa que són forats negres que creixen activament en galàxies de massa baixa fa uns 10.000 milions d’anys. Així, la seva característica principal és que són més massius del que s’espera amb relació a la massa de les seves galàxies amfitriones. Per això, s’espera que la massa dels seus forats negres siguin inferiors a un milió de vegades la del Sol, però amb aquesta investigació s’ha trobat que tenen masses més grans.

D’aquesta manera, es vincula per primera vegada els nuclis actius de galàxia detectats pel telescopi espacial James Webb amb els que han estat detectats en l’univers local. I com a novetat, s’ha descobert que les propietats de les fonts en l’univers són les mateixes en termes de propietats dels forats negres. Les dades que s’han utilitzat procedeixen de catrografiats espectroscòpics públics com l’Sloan Digital Sky Survey dels Estats Units, el VIMOS Public Extragalactic Redshift Surbet de l’Obsrvatori Europeu Austral i de les dades publicades pel telescopi espacial James Webb.

L’IEEC i l’ICE-CSIC, presents en una troballa astronòmica inèdita
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram