Aleix Roig, un dels fundadors de Mizar Experience [Foto: Cedida]
Mizar Xperience va néixer el 2010 i és una empresa especialitzada en l’astronomia, l’astroturisme i les estratègies que se’n generen. Fundada per Aleix Roig i Georgina Servent, va avançar-se a una proposta de turisme que està guanyant adeptes i per la qual cada cop s’aposta més, tant des del sector públic com per part de l’empresa privada. Des de les muntanyes de Prades, Mizar Xperience alça la veu amb força per defensar la protecció del cel fosc i per a impulsar un canvi quant a il·luminació i una bona convivència. Aleix Roig explica a Espai Mèdia com treballa aquesta consultora i quin és el futur més immediat de l’astroturisme.
Com neix Mizar Xperience?
És una consultora amb seu a Prades i els nostres orígens es remunten al 2010, quan vam començar a fer activitats de divulgació científica a les escoles i centres educatius. Han anat passant els anys i ens hem establert a Prades, on hem impulsat el Parc Astronòmic de les muntanyes de Prades, juntament amb l’Ajuntament de Prades, un dels projectes que actualment gestionem. També promovem els projectes de recerca científica i treballem per a altres territoris i la Fundació Starlight, on som auditors externs per fer estudis.
Quan vau néixer el 2010, estava tot molt verd?
Sí, de fet podríem dir que l’astroturisme té els seus orígens cap a aquells anys d’una manera més consistent. A Catalunya, l’inici de l’activitat del Parc Astronòmicdel Montsec va generar l’inici de la resta d’activitats, promogudes per les institucions públiques, i a escala nacional es van posar els primers fonaments arran de la declaració de La Palma el 2009. Durant molts anys hem vist aficionats a l’astronomia que escapaven de les ciutats per viure un cel fosc i des de principis dels 2000, tot plegat està generant un motor econòmic per a molts territoris rurals.
A Catalunya sou pioners a parlar d’astroturisme i cel fosc, creieu que s’està fent bé la feina, aquí?
Crec que s’està fent una bona feina en territoris particulars, però que falta una visió de país. Agafant el Montsec com a punta de llança del projecte públic, ens sorprèn que des de Turisme de Catalunya no hi hagi una estratègia comuna per posar en valor tots els territoris que treballem a l’una. No tenen un paraigua o una plataforma pública on exhibir-se, com passa a altres territoris de l’estat, i és trist. Com a país mereixem molt més de la bona feina que estem fent, s’està generant un volum de negoci important, però trobem una desconnexió.
MIzar Xperience va néixer el 2010. Aleix Roig n’és un dels cofundadors [Foto: Cedida]
Tenim deures molt pendents, i esperem que en el futur del 2024 siguem una destinació d’astroturisme. Aquesta Estratègia NewSpace que es va iniciar amb el conseller Puigneró, on ha quedat? Ens sentim una mica orfes.
Cap a on s’encamina l’astroturisme a Catalunya?
En general, busquem que cada territori singularitzi les seves propostes, que no es tracti només de posar un telescopi i observar, això ja ho fan els aficionats i les agrupacions. El turisme d’estrelles proposa aprofitar els recursos naturals, culturals i patrimonials de cada territori per crear propostes combinades. No es tracta que tothom tingui el mateix, sinó que hem d’aconseguir aquestes experiències combinades que posin en relleu els valors naturals i patrimonials del territori, és la riquesa de l’astroturisme i que es diferencia del turisme de masses, per exemple.
“Crec que a Catalunya s’està fent una bona feina en territoris particulars, però que falta una visió de país”
Dins de Catalunya, es defuig d’establir franquícies d’astroturisme i s’opta per lloar les singularitats de cada territori?
Sí, i crec que n’hi ha cada cop més, tot i que ens falta un camí per recórrer, l’astroturisme encara ha de madurar a Catalunya. Habitualment, el que trobem en els observatoris és una part del planetari i d’introducció amb materials audiovisuals i una altra part d’interpretació del cel i d’observació amb telescopis. En alguns observatoris ja s’estan impulsant propostes creatives, per tant, ens hem singularitzat.
I es poden fer encara més coses?
Sí, a partir de tot el relat de l’astronomia popular, l’astronomia pagesa i ramadera i la interpretació que se’n feia del cel, però cal una part d’estudi i d’investigació i recerca del patrimoni. A més, també voldria posar en valor la feina de l’associacionisme arreu de Catalunya, són persones amb ganes de més i els quals poden avançar en àmbits com l’astrofotografia.
Has dit que la protecció del cel fosc és un dels vostres reptes. Quin paper juga el canvi climàtic en això?
Bé, la protecció del cel fosc passa per fer els canvis a bombetes i enllumenats LED, la llum càlida. Aquesta llum afecta els éssers vius si ens exposem a la llum blanca veiem afectats els nostres ritmes circadiaris, així que és un factor a tenir en compte. La sobre il·luminació està sent una causa d’increment de gasos d’efecte hivernacle, així que il·luminar millor vol dir descarbonitzar la nostra atmosfera i poder combatre el canvi climàtic. Per tant, es tracta d’il·luminar millor, no d’il·luminar més.
“Queda molta feina per fer, però hem d’estar contents perquè és un territori pioner a Europa en la legislació sobre el cel fosc”
A Catalunya com s’ha treballat aquesta il·luminació?
Queda molta feina per fer, però hem d’estar contents perquè és un territori pioner a Europa en la legislació sobre el cel fosc. Tenim les muntanyes de Prades i el Montsec com a referències del cel fosc, i la seva il·luminació està regulada per llei, així que s’hauria de demanar que els nous llums LED que s’instal·lin a l’estat siguin càlides.
Quin ha de ser el següent pas?
Fer el pas a les grans ciutats, i és que jo em pregunto: per què els habitants han d’acceptar tenir una pitjor qualitat de vida pel que fa a la il·luminació? La decisió de posar una llum càlida o freda és una decisió política, però en aquest cas es tracta de triar-ho entre un catàleg.
La NASA escull una fotografia feta per l’astrofotògraf català Aleix Roig
