Exemple del model web que mostra la intensitat del centelleig ionosfèric en condicions habituals [Foto:IonoSciNN – Carlos Molina, Adriano Camps]

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en col·laboració amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha desenvolupat una eina amb què simularà els efectes de la ionosfera als senyals de satèl·lit. Es tracta d’IonoSciNN i serà rellevant, especialment, per als futurs sistemes de posicionament, navegació i temps (PNT) en òrbita baixa, coneguts com a sistemes LEO-PNT. Alhora, complementarà el sistema global per satèl·lit més tradicional, els GNSS, però des d’òrbites més baixes.

La ionosfera és la capa de l’atmosfera situada entre els 100 i els 600 km i els satèl·lits ionosfèrics emetran en freqüències inferiors als GNSS. Les constel·lacions LEO-PNT permeten que els senyals arribin amb més intensitat i amb menys retard, millorant la cobertura en entorns difícils. I com a resultat d’aquestes dues condicions, les pertorbacions del senyal rebut des del satèl·lit queden afectades.

Per tal de tractar aquests efectes, els investigadors de la UPC i membres de l’IEEC, Carlos Molina i Adriano Camps, han desenvolupat l’eina IonoSciNN, dins del marc del projecte INTREPID. D’aquesta manera, utilitza xarxes neuronals per calcular els paràmetres de centelleig necessaris com a valors d’entrada del model de Rino. A més, és una eina desenvolupada en llenguatge Python i és accessible com a aplicació web oberta.

L’IEEC participa en el descobriment d’un forat negre ultraràpid
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram