Els sis planetes del sistema HD 110067 creen junts un hipnòtic patró geomètric a causa de la seva cadena de ressonància [Foto: Thibaut Roger/NCCR PlanetS, CC BY-NC-SA 4.0]
El que han trobat els investigadors és una ressonància, una ajustada formació gravitatòria, la qual es pot observar molt de tant en tant, amb menys freqüència. Aquesta configuració ressonant significa que les òrbites estan sincronitzades d’una manera particular, i el descobriment és rellevant perquè els sistemes orbitals ressonants com aquest són molt importants.
La informació que aporten sobre la formació i la posterior evolució del sistema planetari els fa especialment rellevants, i és que observar-los pot equiparar-se a observar un sistema planetari fòssil.
Sobre les conclusions del descobriment, l’equip d’investigador s’ha conclòs que els planetes orbiten en sincronia amb la seva estrella central i que segueixen un ritme predictible, la ressonància. Amb aquesta configuració, es demostra que el sistema planetari no ha patit canvis importants des de la seva formació, fa més de mil milions d’anys.
Investigadors de l’ICCUB i l’IEEC descobreixen els forats negres més propers a la Terra
