D’esquerra a dreta, els investigadors de l’ESEIAAT de la UPC Manel Soria, Enrique García-Melendo i Arnau Miró [Foto: UPC]
La Gran Taca Vermella de Júpiter (GRS) és l’estructura atmosfèrica més coneguda i, a causa de la seva gran mida i el contrast del seu color amb els núvols del planeta, es tracta d’un objecte visible fins i tot per mitjà dels telescopis petits. Així, és el vòrtex més gran i longeu de tots els que existeixen en les atmosferes dels planetes del Sistema Solar, però ha estat difícil d’estudiar per la seva edat.
L’estudi del qual forma part de la UPC, publicat a la revista Geophysical Research Letters, ha analitzat l’evolució en el temps de la mida, l’estructura i els moviments de la Gran Taca Vermella de Júpiter i de la Taca Permanent, un oval fosc a la mateixa latitud que la primera. Per altra banda, els investigadors també han explorat els mecanismes que explicarien la gènesi de la GRS. I, en tercer lloc, s’han dut a terme experiments per a explorar la generació de la GRS a partir d’una inestabilitat en els vents capaç d’engendrar una cèl·lula allargada que els tanca i els atrapa.
Amb els dos models numèrics que s’han emprat, els investigadors han conclòs que, si la velocitat de rotació de la proto-GRS és menor que la dels vents circumdants, aquesta es fragmenta i no és possible la formació d’un vòrtex estable. Les investigacions futures s’encaminaran, doncs, a intentar reproduir l’encongiment de la GRS en els temps per saber els mecanismes físics subjacents al seu sosteniment en el temps.
La UPC participa en un projecte europeu amb drons
