[Foto Aldebaran S a Unsplash]
Catalunya es referma com un pol estratègic en l’exploració del cosmos amb el llançament de ‘Limnospira on ISS’, un projecte pioner que estudiarà el comportament del cianobacteri Limnospira indica (espirulina) a l’Estació Espacial Internacional. Aquesta missió està liderada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i té com a objectiu clau validar l’ús d’aquest microorganisme per crear sistemes bioregeneratius que permetin la supervivència humana en viatges de llarga durada a la Lluna o Mart.
L’aportació tecnològica catalana és el motor d’aquest experiment, que s’emmarca dins el programa MELiSSA de l’Agència Espacial Europea (ESA). A més de la direcció científica de l’IEEC i la UAB, el consorci compta amb l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC), encarregat del disseny de sensors òptics d’alta precisió, i l’empresa Sener, que coordina l’enginyeria i la seguretat del maquinari. Aquest ecosistema de col·laboració publicoprivada demostra la capacitat de la indústria i la recerca catalanes per desenvolupar hardware espacial d’última generació certificat per a l’òrbita terrestre.
L’IEEC i la UAB provaran l’ús de l’espirulina en missions a la Lluna i a Mart
El cor de la missió són les Limnospira on ISS Boxes, unes unitats de cultiu miniaturitzades i hermètiques on les cèl·lules creixeran en condicions de microgravetat. Gràcies a la tecnologia desenvolupada a Catalunya, aquestes caixes incorporen il·luminació LED individual i sistemes electrònics avançats per monitorar en temps real com l’espirulina realitza la fotosíntesi fora de la Terra. Com explica Francesc Gòdia, investigador de l’IEEC i catedràtic de la UAB, el repte és confirmar si aquest microorganisme pot continuar transformant eficaçment el diòxid de carboni dels astronautes en oxigen i biomassa comestible sota les condicions extremes de l’espai.
Durant dues setmanes a la ISS, el sistema funcionarà de manera autònoma dins del mòdul Kubik, mantenint els cultius a 36 °C i registrant dades crítiques sobre l’eficiència fotosintètica. Aquesta recerca és fonamental per resoldre la logística dels recursos a l’espai: en lloc de dependre de subministraments enviats des de la Terra, els futurs astronautes podrien disposar d’un sistema circular sostenible on els residus es converteixin en nutrients i aire respirable, un avenç que el lideratge científic de l’IEEC està convertint en realitat.
Amb un pressupost de prop de 600.000 euros i el suport de l’Agència Espacial Espanyola, ‘Limnospira on ISS’ se suma a altres iniciatives catalanes com el projecte SpaceGenFish, consolidant el pes de les institucions del país en el programa PRODEX de l’ESA. L’èxit d’aquesta missió no només suposarà un salt qualitatiu per a l’astronàutica europea, sinó que posiciona la recerca espacial catalana a l’avantguarda de la biotecnologia necessària per convertir la humanitat en una espècie multiplanetària.
Nadejda Blagorodnova, de l’IEEC i l’ICCUB, rep el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove
