El Govern inverteix 10 milions d’euros per blindar la ciberseguretat de Catalunya amb tecnologia quàntica

El Govern de la Generalitat ha posat en marxa una estratègia pionera per reforçar la sobirania digital i la seguretat de les comunicacions mitjançant tecnologies quàntiques. Amb una inversió total de prop de 10 milions d’euros, l’executiu català busca anticipar-se a les amenaces dels futurs ordinadors quàntics, capaços de trencar els sistemes de xifratge actuals. Aquesta iniciativa situa Catalunya com un referent en el desplegament de l’EuroQCI, la infraestructura europea de comunicacions quàntiques destinada a protegir dades sensibles i infraestructures crítiques.

La peça central d’aquest projecte és la creació de l’Anell Quàntic de Barcelona, una xarxa de distribució de claus quàntiques (QKD) integrada en la fibra òptica de la Generalitat. A diferència dels mètodes matemàtics tradicionals, aquesta tecnologia utilitza les propietats físiques dels fotons per detectar qualsevol intent d’intercepció. La licitació, amb un pressupost de 8,2 milions d’euros finançats pel fons FEDER, s’ha iniciat aquest març i preveu que els primers nodes operatius estiguin en funcionament durant l’any 2027.

L’Anell Quàntic comptarà inicialment amb 12 nodes estratègics que connectaran seus clau com el Palau de la Generalitat, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l’Agència Tributària de Catalunya i el complex central dels Mossos d’Esquadra (Egara). El desplegament serà progressiu: una primera fase de quatre nodes per testar el sistema en entorns reals i una ampliació posterior de vuit nodes més entre 2028 i 2029, garantint la protecció total del trànsit de dades públiques a l’àrea metropolitana.

Paral·lelament, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya lidera el projecte de transició cap a la criptografia postquàntica, dotat amb 1,2 milions d’euros. Aquesta mesura se centra a adaptar els algorismes i les identitats digitals que la ciutadania utilitza diàriament en tràmits en línia, com el pagament d’impostos o l’accés a dades sanitàries a través de “La Meva Salut”. L’objectiu és que aquestes signatures i connexions xifrades siguin immunes als atacs de computació avançada que podrien aparèixer en un futur pròxim.

L’estratègia no només respon a un repte tecnològic, sinó a una necessitat de protegir els serveis públics essencials. En un context de ciberamenaces creixents, el Govern vol garantir que la informació estratègica de centres de recerca, hospitals i infraestructures ferroviàries com FGC romangui confidencial. Catalunya esdevé així la primera administració pública de l’Estat a executar un pla d’adaptació criptogràfica d’aquesta magnitud, seguint els estàndards internacionals del NIST i la Comissió Europea.

Aquest full de ruta, que s’estén fins al 2029, pretén consolidar un ecosistema on la tecnologia quàntica deixi de ser un concepte teòric per convertir-se en una eina de gestió quotidiana. Amb el desplegament de la infraestructura i l’avaluació de riscos ja en marxa, Catalunya es posiciona per liderar la nova generació de comunicacions segures a Europa, assegurant la seva competitivitat i la protecció del dret a la privacitat dels seus ciutadans en l’era digital.

Robòtica i computació quàntica, les tendències que marcaran el ritme del 2026