[Foto: Freepik]
La concentració més gran d’activitat es troba en l’aplicació i integració de bateries (35,2%), seguida de la fabricació de bateries i sistemes (21%). També destaquen els serveis d’enginyeria i consultoria (16,9%) i la fabricació i gestió de carregadors per a vehicles elèctrics (15,4%). Pel que fa a la dimensió empresarial, el 67% són petites i mitjanes empreses, mentre que un 17% són startups. Més de la meitat de les companyies (53%) superen els 10 milions d’euros de facturació, i el sector presenta un fort caràcter internacional: un 56% exporten i un 29% són filials de multinacionals estrangeres.
L’informe assenyala que un dels principals punts forts de l’ecosistema català és la seva robusta indústria automobilística i la presència de línies de producció de vehicles elèctrics. A això s’hi suma un increment dels projectes d’R+D impulsats per centres de recerca i universitats, que reforcen la competitivitat del sector. Catalunya es consolida, així, com una ubicació atractiva per a la inversió en tota la cadena de valor.
Catalunya és referència al sud d’Europa, amb projectes que han captat 971 milions d’euros entre 2019 i 2023
Entre 2019 i 2023, Catalunya ha captat 971 milions d’euros en projectes d’inversió estrangera en el sector de les bateries, fet que la situa com la regió líder al sud d’Europa i la cinquena en el conjunt del continent. A escala global, la indústria de les bateries va generar 137.000 milions de dòlars el 2023, amb una previsió de creixement anual del 13%. El mercat podria arribar als 424.000 milions el 2030. Les bateries d’ió de liti representen el 51,5% dels ingressos mundials. El domini de la Xina és aclaparador, amb un 76% de quota de mercat, seguida pels Estats Units i la Unió Europea, amb un 8,3% cadascun.
Per capgirar la forta dependència de la Xina i altres països asiàtics, la Unió Europea ha impulsat diverses iniciatives amb objectiu 2030. El Net-Zero Industry Act pretén que el 90% de la demanda europea de bateries es cobreixi amb producció pròpia; el Critical Raw Materials Act busca reforçar la capacitat d’extracció de matèries primeres al continent; i la Llei del Clima fixa una reducció del 55% d’emissions el 2030 i la neutralitat climàtica el 2050. Per donar suport a aquesta transició, la UE destina fons com l’Horizon Europe per a projectes d’R+D, el Next Generation EU —amb un 37% de recursos per a mobilitat sostenible i energies renovables— i l’Innovation Fund, que finança tecnologies innovadores i de baixes emissions.
Les companyies catalanes dedicades a les bateries creixen un 26%
