Josep Colomé és el director de l’Àrea de promoció del sector espacial de Catalunya a l’IEEC [Foto: IEEC]
Josep Colomé Ferrer (Sabadell, 1976) és el director de l’Àrea de promoció del sector espacial de Catalunya a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i desenvolupa les funcions de la nova Oficina catalana de l’espai. Després d’estudiar Física a la Universitat de Barcelona (UB) es va incorporar al sector espacial l’any 2001. A l’IEEC va exercir de desenvolupador tecnològic per a instrumentació i control robòtic de telescopis, dedicant gran part de la seva activitat a l’Observatori del Montsec. Posteriorment va obtenir una plaça a l’Institut de Ciències de l’Espai del Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICE-CSIC), dedicant-se a la gestió de projectes d’instrumentació per a missions de ciències espacials i, durant tres anys (2015-2018) va ser cap de la Unitat d’Enginyeria Avançada de l’ICE-CSIC. El 2017 va passar a formar part del Consell Executiu de l’IEEC, així fou director de l’Observatori Astronòmic del Montsec (2017-2021). A més, és gestor estatal per a la participació espanyola a les missions Ariel i LISA de l’Agència Espacial Europea. En aquesta segona entrega a Espai.Mèdia, Colomé avança els projectes previstos pel 2023.
Quin és el full de ruta de l’estratègia del New Space català pel 2023?
En el proper any l’estratègia té previst seguir amb les activitats definides a final del 2020. En tots els pilars de l’estratègia es comencen ara a recollir els fruits i, alhora, s’està en disposició per executar diferents activitats que s’han estat dissenyant i preparant.
Quines?
Quant a infraestructures en òrbita està previst que es liciti per part de la Fundació i2cat un nou satèl·lit d’IoT que permeti el desplegament de nous protocols per a les comunicacions satèl·lit. I es preveu seguir impulsant la construcció i llançament de nous satèl·lits per a observació de la Terra i per a IoT que permetin disposar d’una constel·lació i activar així un bon nombre d’aplicacions i serveis, a més de poder realitzar programes d’innovació i demostració en òrbita en benefici del sector.
I al territori?
Es preveu l’inici de la construcció tan d’una nova antena pel Teleport de Sant Esteve de la Sarga com del centre de proves de motors de coets a l’aeroport d’Alguaire. I s’espera que comenci a funcionar la plataforma de dades impulsada per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’ICGC i el CTTI i que té per objectiu de fer arribar a les empreses i entitats les dades recollides pels satèl·lits, fet que ha de permetre desplegar nous serveis i productes.
En quant a l’estratègia New Space quines són les novetats per als propers mesos?
Seguirà executant les activitats dels programes de talent, ecosistema, recerca i innovació i d’adopció de serveis, aprofitant les bases posades en els darrers dos anys i de manera que puguem aprofitar al màxim les oportunitats presents i futures del sector del New Space a nivell europeu i global. Durant el proper any les eines desenvolupades (comunitat New Space de la DCA, l’ESA-BIC i l’Oficina Catalana de l’Espai) desplegaran plenament les seves funcions i ajudaran a maximitzar l’impacte i el retorn cap a un ecosistema que esperem que passi a ser un referent a nivell europeu.
“El 2023 es preveu seguir impulsant la construcció i llançament de nous satèl·lits per a observació de la Terra i per a IoT”
És rellevant la reactivació de la incubadora ESA BIC Barcelona?
És molt rellevant per tres motius. El primer és que situa a Barcelona i a Catalunya en el mapa de l’Agència Espacial Europea (ESA) i, en conseqüència, en el mapa de gran part de les agències mundials. L’ESA té una interacció directa amb les incubadores, els dona un segell de qualitat reconegut i les vincula amb una xarxa d’incubadores distribuïdes per tot Europa amb qui establir relacions i col·laboracions.
Quin és el segon motiu?
En segon lloc, aquesta reactivació és també fruit del reconeixement de la qualitat educativa del sector acadèmic i universitari català, essent la UPC qui ha participat en la sol·licitud i el seu desplegament. I també reconeix l’ecosistema català com a un ecosistema dinàmic industrialment i propici per a la innovació i el desenvolupament econòmic.
I el tercer?
El darrer motiu és que l’ESA-BIC serà un instrument clau per l’estratègia New Space i, en concret, per la promoció del creixement de l’ecosistema. Al voltant de l’ESA-BIC es desenvoluparan programes d’acompanyament tan per la creació de noves empreses que hi puguin ser incubades, com d’acceleració per aquelles que tinguin marge per créixer i introduir-se fortament en el mercat. L’ESA-BIC serà doncs una peça consolidada sobre la qual seguir desplegant les activitats de promoció del sector.
Foto: IEEC
Què suposa que hi hagi el llançament d’un nou nanosatèl·lit amb segell català?
El llançament de satèl·lits a l’espai és un dels elements més vistosos i que genera més interès a la societat, donada la complexitat tecnològica que això suposa. El fet de posar satèl·lits en òrbita genera un orgull com a comunitat i és clarament l’element més motivador per les noves generacions. En una societat com la catalana aquesta fita semblava relegada a grans estats amb grans pressupostos de defensa, però el New Space ha canviat aquest paradigma per donar oportunitats a països com el nostre.
Com valora la participació de les escoles en l’elecció dels noms dels dos nanosatèl·lits?
El concurs, coordinat per la Generalitat de Catalunya, a través del programa InfoK de la CCMA va ser important per difondre els objectius de l’estratègia New Space. Va permetre explicar els motius pels quals és necessari dedicar recursos a desenvolupar tota aquest activitat i il·lustrar alguns dels beneficis que aquest sector aporta tan en temes de les comunicacions i la digitalització com en la lluita contra el canvi climàtic. I esperem que es vagi repetint en els futurs satèl·lits previstos.
“La reactivació de la incubadora ESA BIC Barcelona situa Catalunya en el mapa de gran part de les agències mundials”
Aquest primer contacte amb la descoberta de l’espai pot ser una eina de futures vocacions?
Indiscutiblement. El fet que els concursos motivessin la participació dels infants del nostre país també ajuda a que l’espai generi interès en aquestes edats i motivi les vocacions en àrees tecnològiques. Només si comencem en aquestes edats aconseguirem que hi hagi una societat conscienciada per l’interès i els beneficis de la ciència, la tecnologia i el coneixement, i de com l’espai pot ajudar en les nostres vides.
I del talent?
La generació de talent és molt important per al sector espacial i a Catalunya tenim la sort de tenir-ne molt de talent, així com d’atraure’n d’altres països. Aquest fet és el que ens permet pensar que podem aprofitar la situació actual del sector espacial per aconseguir un creixement industrial important. Fins ara, gran part del talent en aquest àmbit marxava fora del nostre país per la impossibilitat de trobar feines relacionades amb l’espai.
Com es pot retenir aquest talent?
Amb les iniciatives endegades en el marc de l’Estratègia New Space de Catalunya ja ens estem trobant que molts professionals de talent que veuen l’oportunitat de quedar-se o de tornar i contribuir al teixit industrial i acadèmic català.
Josep Colomé: "L’estratègia NewSpace ha permès situar a l’ecosistema català en una posició força madura"
