Els cràters permanentment en ombra als pols lunars amaguen, segons l’evidència científica recent, reserves d’aigua congelada. Aquesta descoberta ha marcat un abans i un després en l’exploració lunar, plantejant preguntes fonamentals sobre els recursos i l’origen dels volàtils al nostre satèl·lit natural.
El passat mes de juny vaig tenir el privilegi d’assistir a la European Lunar Symposium a Münster, Alemanya, un punt de trobada clau per a la comunitat internacional dedicada a la recerca i l’exploració lunar. La presència d’experts de tot el món, tant de l’àmbit acadèmic com institucional, va posar de manifest l’efervescència global d’aquest sector. Avui, la cursa lunar inclou els cinc continents, impulsant desenes de projectes, amb ròvers, satèl·lits i equipaments que es desplegaran a la Lluna durant la pròxima dècada.
Entre les missions més rellevants destaquen les de la NASA o l’ESA, que enviaran naus espacials amb diversos mòduls d’aterratge robòtics, principalment al pol sud lunar. Un exemple és la càrrega útil PROSPECT, desenvolupada per l’ESA dins el programa CLPS de la NASA, que analitzarà volàtils com l’aigua i extraurà oxigen de minerals lunars in situ. A més, les col·laboracions internacionals s’estenen a nous països: els Emirats Àrabs Units, per exemple, preveuen explorar la cara oculta de la Lluna amb el ròver Rashid 2 el 2026 en una aposta per demostrar capacitat científica i tecnològica.
A Europa, l’ESA progressa molt de pressa i marca com a prioritat alta per al 2040 la ciència i l’exploració lunar: està desenvolupant infraestructures en transport, navegació, excavació, energia, comunicacions, mobilitat, robòtica i intel·ligència artificial. Està explorant tecnologies com la impressió 3D amb regolit lunar per fabricar estructures directament in situ, i experimentant amb l’escalfament microones del regolit per obtenir materials de construcció o aigua, així com la producció de formigó a partir de geopolímers lunars i fibres minerals.
“L’ESA progressa molt de pressa i marca com a prioritat alta per al 2040 la ciència i l’exploració lunar”
El simposi també va posar el focus en la identificació de nous llocs d’interès per a l’aterratge, més enllà del pol sud, com el cràter Schrödinger o Rima Bode, i en la mitigació d’un dels grans reptes: la pols lunar, altament abrasiva i perillosa per als astronautes. Es van presentar tècniques com la interferometria sísmica per detectar aigua congelada soterrada o l’ús de forces electromagnètiques per controlar la pols. La Lluna, però, encara amaga incògnites geològiques rellevants que poden suposar un repte per totes aquestes missions, com el funcionament de l’interior. A més, el seu diàmetre disminueix amb el temps a causa de la contracció (refredament) de dins, generant esquerdes, falles i llunatrèmols que podrien dificultar les futures construccions.
Però potser l’aspecte més destacat que s’ha posat de manifest és la creixent interdependència entre agències públiques i empreses privades. Programes com el CLPS de la NASA contracten serveis lunars a proveïdors comercials que podrien no compartir lliurement les dades recollides. Això planteja un debat inèdit: els científics haurem de pagar per accedir a dades i mostres lunars? Quin serà el cost per a la recerca pública?
La dimensió política també s’ha fet evident. La incertesa als Estats Units, amb una participació decreixent en congressos internacionals i retallades de finançament a institucions com la NASA, impacta directament en la col·laboració global i el progrés científic. I finalment, no menys important, la sostenibilitat emergeix com a repte pendent: com evitar a la Lluna els desastres ambientals comesos a la Terra? Quines solucions proposen les noves generacions, més conscienciades amb el futur?
El camí cap a la Lluna és avui més obert i plural que mai, però també més complex. L’èxit de l’exploració lunar dependrà tant de l’ambició científica i tecnològica com del marc polític, però també de la capacitat de cooperació i de responsabilitat col·lectiva.
Marina Martínez és investigadora en mostres extraterrestres a la Goethe Universitat de Frankfurt
De la Lluna de Galileo a la nova era espacial
