Els asos a la màniga del sector espacial català

S’està parlant força del sector espai català i de l’estratègia New Space del govern de la Generalitat. Però siguem realistes, comparat amb altres territoris i nacionalitats, el sector espacial català està pujant, però continua sent modest. No només a escala europea on Escòcia és líder en fabricació de satèl·lits, sinó a també a escala de l’estat espanyol. Tot i que el terme NASA catalana utilitzat pel conseller Jordi Puigneró va generar burla i menyspreu, hi ha moltes comunitats autònomes de l’Estat espanyol que han presentat les seves apostes pel New Space. El País Basc o les Illes Canàries ja estan treballant també en els seus projectes de ports espacials, tal com ho està la Generalitat amb l’Aeroport de Lleida-Alguaire. A la taula d’en Bernat qui no hi és no hi és contat, i la competència per seure’s a aquesta taula és ferotge.
Però Catalunya compta amb una sèrie d’asos sota la màniga que li pot donar avantatge competitiu en l’àmbit europeu. Donem-hi un cop d’ull.

La diàspora catalana
Els catalans vivint a l’estranger ja sumen més que la segona ciutat més poblada que Catalunya; L’Hospitalet de Llobregat. Més de 340.000 catalans estan registrats a l’exterior. Treballen en tota mena de sectors: hostaleria, salut, esport, educació, recerca… Molts amb ganes de tornar a casa o de fer coses pels de casa. Un col·lectiu cada cop millor connectat entre si gràcies a les xarxes socials, als portals Catalans al Món o Exterior.cat, o les iniciatives públiques que està arrencant el govern català. No només hi ha uns grans enginyers, científics, investigadors, programadors amb habilitats transferibles al sector espacial. Ja tenim catalans in situ estudiant o treballant amb l’agència espacial europea (ESA) o la NASA als Estats Units. Un enorme mena de substància grisa encara per aprofitar.

Ponent
Molta gent reconeix la frase ‘Houston tenim un problema’, i Texas com un dels epicentres de la indústria aeroespacial americana. A Catalunya moltes vegades s’ha vinculat Ponent amb el paisatge àrid de l’oest americà. Doncs bé, el paisatge i la gent amb caràcter, podrien no ser l’únic nexe entre Ponent i Texas. El projecte d’aeroport espacial de proves a Lleida-Alguaire, el parc astronòmic del Montsec, el projecte de teleport de Sant Esteve de la Sarga, la fundació Joan Oró, el grup de Recerca i exploració espacial Pera, les activitats de la Universitat de Lleida i el seu Parc Científic o la iniciativa de LleidaDrone de llençar globus sonda i nanosatèl·lits a l’espai. Com es pot veure l’activitat aeroespacial hi és intensa. I si pensem que la hidropònica (la tècnica per cultivar plantes sense terra, amb diverses empreses al territori) cada cop serà més fonamental per alimentar astronautes, només fa que recalcar que Ponent és una carta clau per guanyar la partida.

La competència per seure’s a aquesta taula [del New Space] és ferotge. Però Catalunya compta amb una sèrie d’asos sota la màniga que li pot donar avantatge competitiu en l’àmbit europeu

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània
L’Euroregió Pirineu-Mediterrània és una organització transterritorial europea formada per Occitània, Catalunya i les Illes Balears, amb capital a Perpinyà. Ciutat que segons Salvador Dalí contenia en la seva estació de tren el centre de l’Univers. Comencem forts. La capital d’Occitània, Tolosa de Llenguadoc és el centre de la indústria aeroespacial francesa, que alhora és potser el pes més pesant dins la indústria espacial europea. Tot i que aquesta Euroregió no vull d’activitat, i que segons algunes fonts Tolosa ha quedat força decebuda amb Barcelona en temes aeroespacials en temps passats, reactivar aquesta relació pot esdevenir una oportunitat d’or pel que fa a transferència tecnològica i també trobar clients importants més enllà dels Pirineus.

Ciència-ficció en català
L’art i la vida han entrecreuat camins d’ençà que els humans ens definim com a tal. L’autor de la novel·la de ciència-ficció Dune es va inspirar en les revoltes àrabs de principis del segle XX per escriure el seu best-seller. Alhora Jeff Bezos, cap visible d’Amazon i la companyia espacial Blue Origin, va fer volar l’actor William Shatner (Capità Kirk) a l’estratosfera perquè és un fanàtic de la sèrie Star Trek. La ciència-ficció en la nostra llengua està vivint un moment dolç. Cada cop hi ha més demanda i a part de bones traduccions al català i bones autores i autors, cada cop tenim més festivals i editorials que s’hi dediquen.

Al Festival 52 de Barcelona o la CatCom de Vilanova i la Geltrú, i hem de sumar les editorials com Males Herbes, l’Altra, Mai Més, Chronos, Raig Verd, o fins i tot el mateix Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), s’ha apuntat a la festa de publicar ciència-ficció en català. I per acabar-ho d’arrodonir tenim la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia celebrant activitats i premis, i el Biblionauta; un portal web especialitzat en la nostre ciència-ficció. Quin és el problema? Doncs que si bé el gènere de la ciència-ficció està florint a casa nostra, el de la ciència-ficció espacial no és el més reeixit. I el de ciència-ficció espacial dura (la que fila més prim en termes científics i tecnològics) és gairebé inexistent. Però els reforços poden arribar a temps, tot i que vindran de molt lluny. Del Japó, concretament. De tots és sabut la gran afició al manga i a l’anime que hi ha a casa nostra i la quantitat de gent que el tancament del Canal 3xl va deixar orfe de contingut. Alerta que el grup enciclopèdia catalana llençarà un segell anomenat Kaji de manga en català sumant-se així a la petita i valenta editorial Ooso còmics. I això quin potencial té? Doncs molt. La cultura japonesa del manga i l’anime té al darrere una potentíssima selecció d’obres de temàtica espacial. Els més veterans tindran el cap les òperes espacials de Leiji Matsumoto, l’autor del Capità Harlock, però hi ha moltes altres sagues com la “Llegenda dels Herois Galàctics”, “Planetes” o “Gundam” que podem omplir la imaginació de futures exploradores i exploradors de l’espai.

Com podem veure tenim un pòquer d’asos sota la màniga. Ara toca jugar-los i guanyar la partida.