Qui no s’ha parat mai a mirar el cel estrellat fascinat o atemorit de què hi haurà més enllà? Es veu fosc, lluny i misteriós. I els humans som curiosos per natura. Sabíeu que la curiositat és una de les millors qualitats humanes?, i és important respectar-la i cultivar-la a qualsevol edat. L’espai sense dubte genera admiració i por a parts iguals, i això fa que moltes persones es creguin que és una cosa per només uns elegits, per ments brillants, per gent d’una altra galàxia. És molt fàcil i còmode pensar: no és per mi, jo no soc d’aquest petit grup de privilegiats, jo soc normal.
Doncs bé, jo mai vaig ser la primera de la classe, hi havia coses que em costaven més i altres menys, i sento dir-vos que després de 20 anys treballant al sector he confirmat mil vegades que la recerca i la carrera espacial no està només orientat a aquest petit grup d’enginyers aeroespacials o científics amb notes brillants, sinó que hi ha lloc per tothom: advocats, traductors, artistes, biòlegs, enginyers, tècnics, electricistes, programadors i mil més . Només hi ha un requisit: passió per l’espai.
Una de les coses més boniques dels projectes espacials és que són com un immens trencaclosques, fet de peces amb diferents formes i colors, i el qual no es pot realitzar sol. Qualsevol projecte espacial és multidisciplinari i multicultural, realitzat per moltes persones amb coneixements i capacitats diferents, complementàries. Un punt de sinergia per persones amb diferents procedències i visions del món. I això fa no només que gaudeixis fent el que fas, sinó que t’estimuli, que aprenguis i creixis tant professionalment com personalment cada dia que estàs en aquest sector. L’espai ens obliga a superar reptes cada dia. A superar-nos com a persones i com a societat.
“La recerca i la carrera espacial no està només orientat a aquest petit grup d’enginyers aeroespacials o científics amb notes brillants, sinó que hi ha lloc per tothom”
Amb l’arribada de la democratització de l’espai, anomenat New Space, he vist com adolescents llançaven satèl·lits o coets, i muntaven la seva empresa aeroespacial a partir d’una idea absurda, un projecte forassenyat, resultant més verídics del que ens podíem imaginar. I això em demostra una vegada més que simplement intentar pensar diferent, no tenir por a innovar, a arriscar-te, a caure i aixecar-te, és un dels poders més grans que podem tenir, com el dels superherois.
I sabeu que al sector espacial falta moltíssima gent per treballar? I per què? Sovint crec que és degut a la por que tenim les persones als reptes. Com l’espai és per uns elegits no cal atrevir-nos. Aquesta situació s’agreuja amb les noies, majoritàriament educades i deixeu-me dir fins i tot adoctrinades a no atrevir-se, a ser discretes, responsables, cuidadores. Les nenes, les noies, les dones hem d’entendre que el sector espacial és una eina per canviar i millorar el món. No voleu fer part del canvi?
És hora d’humanitzar l’espai, de fer-lo a mida de les persones, d’atrevir-nos a explorar-lo, fins i tot, si com ets una que com jo no vols aixecar els peus de terra. És hora de demostrar que l’Univers és també un lloc per a nenes (i per a nens).
Mireia Colina és vicepresidenta comercial de Leaf Space i guanyadora del premi DonaTIC 2023 en la categoria professional
Mireia Colina: “Fa falta crear referents femenins de carn i ossos en el sector tecnològic”
