Mar Mezcua és doctora en Astrofísica i científica titular del CSIC [Foto: Mar Mezcua]
Mar Mezcua (Balaguer, 1984) és doctora en Astrofísica i científica titular del CSIC. Va cursar la llicenciatura de Física a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat de La Laguna (Tenerife), on va obtenir també l’especialitat en Astrofísica. La formació va continuar-la a l’estranger: la tesi doctoral a l’Institut Max Planck de Radio Astronomia de Bonn (Alemanya); el postdoctorat a l’Instituto de Astrofísica de Canarias, el Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (Boston, Estats Units) i a la Universitat de Mont-real (Canadà). El 2017 va tornar a casa per incorporar-se a l’Institut de Ciències de l’Espai/Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, primer amb una beca Juan de la Cierva, després una Beatriu de Pinós, una Ramón y Cajal. Des del 2022 compta amb una plaça de científic titular del CSIC. Com a membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha participat en una investigació amb companys internacionals en què han descobert forats negres supermassius en galàxies nanes quan l’univers era molt més jove que l’actual.
De forats negres n’hi ha d’estel·lars i de supermassius.
Els més nombrosos són els estel·lars, que venen de la mort d’una estrella massiva i solen tenir uns deu cops la massa del Sol. Els supermassius tenen més d’un milió de cops la massa del Sol i es troben al centre de les galàxies massives. Entre els estel·lars i els supermassius hi ha els forats negres de massa intermèdia. Aquests forats negres de massa intermèdia els busquem en galàxies nanes, les quals s’espera que continguin forats negres d’una massa més petita que els supermassius.
Què és rellevant de la vostra troballa?
Pel que fa als forats negres hi ha molta recerca i se n’han trobat molts tant de supermassius en galàxies massives com de massa intermèdia en galàxies nanes properes. En aquest descobriment hem trobat forats negres en galàxies nanes, però no en el nostre univers actual sinó quan era molt més jove. El més sorprenent és que, quan hem anat a mesurar la massa d’aquests forats negres, ens hem trobat que no són de massa intermèdia, sinó que són supermassius. Aquests dos fets són els que donen importància al descobriment.
Per què?
Perquè són galàxies molt llunyanes i els forats negres que tenen són supermassius. Això és important per entendre com es formen els forats negres, perquè es creu que els forats negres supermassius es formen a partir de forats negres de massa intermèdia. Aquest argumentari no quadra amb l’evolució de les galàxies, les quals creixen típicament en tàndem amb els forats negres que alberguen, el que es diu coevolució. La troballa de forats negres supermassius en galàxies nanes indica que el forat negre ha crescut més de pressa que la galàxia, és a dir, que no hi ha hagut coevolució. Tot plegat ens ajuda a entendre millor com s’ha format l’Univers, d’on venim i per què estem aquí.
Quina ha estat la clau d’aquesta investigació?
Les galàxies nanes són més febles que les galàxies massives i els forats negres que tenen també són més febles que els supermassius, tot és més difícil de detectar, perquè estem anant a un univers que és més llunyà on tot és més feble. L’impediment era la manca de detecció.
Quant de temps portàveu treballant-hi?
En aquest projecte hem estat dos anys.
Quin ha estat el procés d’investigació que heu fet per a arribar a les conclusions finals?
Les dades que hem analitzat ja existien, nosaltres no hem anat a un telescopi a observar-les, sinó que això ja es va fer, ja es va observar fa uns anys. Eren dades públiques, i nosaltres les vam analitzar i va ser quan vam fer càlculs i vam descobrir aquests forats negres. Un cop fas el descobriment, fas els càlculs les gràfiques públiques l’article en una revista especialitzada. Això és el que hem fet.
“Fer un estudi més estadístic ens ajuda a entendre com s’han format els forats negres supermassius”
Com han estat les sinergies amb la resta de companys d’aquesta investigació?
Han estat molt bones. Hem treballat a través de correu electrònic o per videotrucada, i amb algú de l’equip ho hem fet de forma presencial. Tant per a l’anàlisi dels resultats com a l’hora d’escriure l’article, hi ha hagut molta comunicació. Un cop vam tenir l’article escrit el vam passar a tots els col·laboradors perquè se’l llegissin i fessin comentaris, hi ha hagut molta interacció.
Aquesta troballa servirà per a detectar galàxies nanes encara més llunyanes?
Sí, hem trencat el gel, perquè no s’esperava, i sabent que existeixen aquest tipus de galàxies llunyanes segur que ara se’n descobriran moltes més.
Com ajudarà aquesta troballa en la comprensió dels forats negres supermassius o en altres àmbits de l’espai?
Com que es creu que aquestes galàxies nanes tenen els forats negres llavor, a partir dels quals creixen els supermassius, el descobriment ha sigut molt important per trobar més galàxies com aquestes. Fer un estudi més estadístic ens ajuda a entendre com s’han format els forats negres supermassius.
S’ha especialitzat en la investigació dels forats negres. Li ve de lluny?
Sí, recordo que tenia 13 anys, estava a casa i mirava un documental al Canal 33 sobre l’Univers i forats negres. Tinc molt present la persona que en parlava, era doctor en Astrofísica. Jo li vaig dir a la meva mare: “vull ser astrofísica!”. Des d’aleshores vaig començar la carrera de Física, l’especialitat en Astrofísica i el doctorat. Ho vaig tenir molt clar.
També tenia clar que s’hauria de formar a l’estranger?
Sí, vaig ser 13 anys a l’estranger! Primer, la carrera a Barcelona, i després vaig fer l’especialitat en Astrofísica a Tenerife i el doctorat a Alemanya. Més tard vaig tornar a Tenerife per fer el postdoctorat, i després als Estats Units i al Canadà. Un dels requisits per tenir una plaça en propietat al CSIC és haver estat un mínim de dos anys a l’estranger. Des de fa uns anys m’he estabilitzat a Catalunya.
Aquest cap de setmana s’ha celebrat el dia de la dona i la ciència. Som lluny encara de normalitzar la presència i la notorietat de la dona en la ciència?
Encara no hi ha una igualtat de gènere en aquest camp, el qual es fa més evident a mesura que puges en l’escala professional. El nombre de dones sol·licitant beques de postdoctoral o places fixes continua sent molt inferior als dels homes, i això ve ja de base. A la carrera de Física per exemples érem molt poques noies. La societat és cada cop més conscient d’aquest biaix, i s’està fent un esforç per combatre’l.
De quina manera?
Per exemple en comitès de selecció, en el moment de convidar ponents a congressos, intentem sempre que hi hagi un balanç de gènere. Les activitats divulgatives ajuden molt també, sobretot a encoratjar a les nenes des de l’escola i l’institut a què estudiïn una carrera científica si els agrada la ciència.
L’IEEC descobreix forats negres supermassius en un projecte internacional
